El caçador de capgrossos (IX)

Em vaig dedicar a passejar-me per aquell parc que, mal que em pesava, aprofitava tan poc. Feia anys que la meva jornada laboral havia passat a ser de sis dies a la setmana i pràcticament no tenia temps per a mi. A més a més, el fet de viure sol i fregar els trenta et fa tornar més casolà, ja que cada cop costa més que els amics de tota la vida estiguin disponibles per a tu. Tret del Màrius, és clar.

Em vaig atansar a un petit llac artificial que estava situat just al bell mig del parc. Em vaig ajupir al costat d'aquella piscina recoberta de fulles d'arbre i vaig remoure l'aigua amb la meva mà dreta. Estava congelada, així que la vaig treure ràpidament i la vaig tornar a posar a la butxaca de la jaqueta. A través del forat que havia obert en aquella catifa de fulles de plataner, vaig observar un banc de capgrossos que es bellugaven vigorosament sota la superfície. Vaig tornar a introduir-hi la mà, però eren massa bellugadissos i s'escolaven entre els meus dits.

"No n'aconseguirà agafar cap".

Sense posar-me dret, em vaig girar i vaig veure el nen de mirada penetrant al meu darrere. A quinze centímetres de la seva cara, els seus ulls encara eren més profunds. La seva cara era rodona i tenia la pell blanca, llevat de les galtes, vermellenques, possiblement a causa del fred.