Ni llàgrimes tristes ni fosques cançons

Un relat de: març

Bona nit, petita, no voldria robar-te els somnis. Així que segueix dormint, que seré aquí quan despertis.

Avui camines sola per la gran i desconeguda ciutat que algun dia faràs teva, preguntant-te què hi fas aquí mentre busques el teu lloc.

He vist als teus ulls les llàgrimes més tristes. He sentit dels teus llavis les més fosques cançons.

Sisplau, deixa que la llum brilli en tu.
Sisplau, comparteix el teu dolor.
Sisplau, no t'amaguis darrere la tristesa
perquè el món necessita el teu somriure.

Tanca els ulls i deixa'm agafar-te la mà per guiar-te, si vols, pel camí de la il·lusió. Vine aquí i volarem juntes, inspira la vida que hi ha a l'aire. Agraeix-li al món de ser aquí perquè ets una ànima afortunada.

Deixa'm estar prop teu, mai fugiré corrent, plantarem cara juntes, ningú ens deslligarà.

I no veuré més llàgrimes tristes ni sortiran dels teus llavis fosques cançons.


Comentaris

  • El relat esta molt be! Però no es cap Biogràfia oi?[Ofensiu]
    Ferran de Montagut | 16-03-2005 | Valoració: 9

    On es la part biogràfica? Mira jo no la veig per a cap lloc! Te la puntuo, dons per què esta ven escrit tot en el que dius, però no per la biogràfia, dons no la trobo a cap lloc. Març una salutació del poeta escriptor del Pirineus de (Girona) en Ferran de Montagut

  • silvia_peratallada | 15-03-2005

    amb coses com aquesta animes a una amiga, i a qualsevol que et llegeixi...
    felicitats!!
    Sílvia