Neurons

Un relat de: Sebastià Climent

Diuen que el cervell de l’home, - no el de la dona sinó el de l’home, - només te una neurona i afegeixen, a més a més, que la seva dedicació exclusiva està obsessivament centrada en un punt o en una activitat relacionada que, per prudència, no cal pas esmentar ara.

Però a mi em sembla que això no és cert, n’estic gairebé segur que en te, com a mínim, dues. Dues d’actives i altres que, potser si, estan com endormiscades. I també estic segur, vaja, que la seva feina abasta molts més aspectes que no pas l’únic que se’ls hi atribueix. El que passa és que aquella afirmació la fan les dones amb una perversa intenció de desacreditar l’home i enfonsar-lo en la frustració, només perquè l’home gosa a fer palesa la seva incapacitat d’entendre-les . És, simplement, una venjança.

Per què ho dic això de que el cervell masculí te dues neurones actives i no pas una com afirmen les filles de... Eva ? Em van explicar una història i jo ben be que me la vaig creure, perquè trobo que és lògica ( lògica masculina, és clar, perquè la “lògica” femenina, en tot cas, deu de tenir un altre nom o és una altra cosa.)

Era un home amb una gran curiositat per totes les coses que veia al seu entorn i amb una gran activitat intel•lectual. Les seves dues neurones actives, que en realitat eren “ neurons” – val a precisar-ho - tenien repartida la feina de manera que un aplegava i ordenava tota la informació i les dades que rebia contínuament, sense parar ni un moment, a través dels sentits: la vista, la oïda, el tacte, l’olfacte i el gust i un cop classificat i ordenat ho passava instantàniament a l’altre neurò. Aquest processava la informació i les dades i les transmetia de manera que la resposta dels punts de destí fos la més escaient.

Tenien tanta feina, tanta, que un dia , de fet una nit ( espai de temps de més calma en l’activitat cerebral ) van tenir una conversa els dos neurons i van decidir que havia arribat l’hora del relleu o, almenys, de tenir més efectius col•laboradors que els ajudessin en la seva feixuga tasca. Així ho van exposar a qui corresponia. I qui corresponia va decidir atendre’ls i va activar una neurona ( si, una neurona femenina – que també n’hi ha alguna - que voltava per allà ) que tot seguit s’hi va presentar, va començar a endreçar, a donar instruccions, a fer canvis, a...

I el que era previsible... va passar.

Comentaris

  • Curt o breu...???[Ofensiu]
    jos | 22-09-2011

    Tal com em bas recomanar, he llegit el teu darré relat i algun altre.
    N'hi ha que m'han semblat més breus que curts i altres, al contrari, tot depen de lo evocadora que resulti la historia i la recreació que en ella hi trova.
    De totes maneres, a mi, que dificilment agafo un llibre ultimament, em sedueix més un relat curt o un article (tipus columna)a la prensa que altres lectures. Axi doncs em registro i em mantindré atent..

  • XX.... Y![Ofensiu]
    Núria Niubó | 15-09-2011 | Valoració: 10

    Ja estic d'acord amb "els dos neurons" però m'agrada especialment que us sigui imprescindible "la neurona".

    Una bona dissertació i molt divertit el relat, he passat una bona estoneta.

    Gràcies per fer-me partícip dels teus relats. Sempre són agradables de llegir.

    Una abraçada,
    Núria

  • Molt bo[Ofensiu]
    seluja | 15-09-2011 | Valoració: 10

    M'ha fet riure. Està de conya! ( perdó, de cony)

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

173 Relats

313 Comentaris

140497 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.


sebastiacliment@gmail.com