Neu i pluja

Sense avisar, el cel ha plorat neu.
De sotamà, malgrat tots els indicis.
A cara o creu la reben els veïns,
els uns cofois, els altres a la força.
Ninots babaus, joguines d’una estona,
desori que blanqueja les cabòries.
Camins llisquents cap al defora i fred
tan viu que enerva la virtut del sol.
Per què es tan aspra l’auca de l’hivern?

Amb tot, s’hi està tan bé prop de la llar
tot dibuixant les auques del bon temps...!

***
Odio la pluja
monòtona i persistent,
per la pau que encomana.
M’avorreix la rutina
dels dies emmandrits
perquè no passa res.
Ansiejo la inquietud
punxeguda i rebel,
l’entusiasme enardit,
l’antull, la gosadia.
Em plau la tempestat
forassenyada i plena...

Deliri dels deu anys,
promptes a entomar
la fúria de la torrentera.