Necessito descansar de tu

"Necessito descansar de tu".

Et vénen aquests mots, se't repeteixen. On és la magnèsia per pair-los per tal que baixin i marxin?

"Necessito descansar de tu".

Ni el magnesi de la xocolata negra amb cacau selecte no els relaxa o colga.

"Necessito descansar de tu".


Aleshores és que és de menester escoltar-los atentament, parant bé l'ànima.


No. Llavors analitzes. La raó et diu que no usis el cor com a subterfugi, com a refugi per a defugir el que els mots 'Necessito descansar de tu' impliquen. T'has afegit a un fer d'una època i una geografia, saturada de separacions i divorcis.

D'acord, ho admets. És clar que això no et cura. Et sents egoista, que fereixes. Tot i que continues igual.


"Necessito descansar de tu".