Necessitar-me sense trobar-me

Un relat de: Marteta
Necessit una mirada, un somriure. Un còmplice que pugui, en silenci, arreplegar totes les meves llàgrimes.
Necessit una alternativa que em faci somiar de nou, que m'ajudi a aixecar-me i allunyar-me d'aquest buit existencial tan gran com un forat negre infinit enmig d'un univers d'incertesa.

Em necessit a mi mateixa. Necessit trobar-me. Oh, gran desconeguda, qui ets? qui sóc? qui he sigut? qui siré?

Comentaris

  • Preguntes i preguntes... [Ofensiu]
    Eloi Miró | 19-09-2013 | Valoració: 10

    Preguntes i preguntes que tantes vegades ens fem... ben bé que en tants i tants oments busquem aquesta mirada i aquest somriure de complicitat, i quan l’obtenim experimentem la sensació que tot és possible!

    L’amor arriba quan ell ho tria, per`molt que nosaltres el busquem o el desitgem no es farà present, i el més divertit és que a vegades arriba quan menys t’ho esperes i amb qui menys t’esperes!!!

    salut!

    Eloi

  • De vegades...[Ofensiu]
    natasha | 15-09-2013

    ... passa que ens necessitem a naltros mateixes i ens n'adonem que no sabem ni qui som... la resposta de vegades només està en una mirada, una sensació, llavors cal agafar-la fort i fer via endavant!

    Una abraçada!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

150811 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96