Nadal és jorn espacial, que retruny dins del meu cor...

Certament, entre tots els significats que la festa de Nadal pot tenir per a tothom, per mi i per la nostra família en té un de molt especial: és l’aniversari de la mort del meu espòs. Han passat molts, molts anys...des del primer vaig procurar que
"la gran tristor de la gran buidor" no tapés del tot "la joia de Nadal que canta
-tothom?- a fora"

Ell, la seva foto, presideix el menjador de casa on la família es reuneix aquests dies del cercle nadalenc una i altra vegada. Ell surt en totes les fotos que es disparen d’una i altra banda.

Ell està sempre present,
present en la meva ment
i a través de fills i néts,
present també carnalment.
Quan en la nostra família
floreix una nova flor,
procedent de la llavor
del nostre amor: Al•leluia!
Quan beso al el petit infant
amb els llavis tremolant,
és com si una altra vegada
donés a ell ma besada.

Quatre fills(tres amb les corresponents parelles) set néts (un ja amb parella) i un besnét, menut com un Jesuset, continuen la cadena de la vida que sense ell no hauria ni començat.

L’amor és més fort que la mort
i el sento a prop meu encara.
La fulla està seca
la flor s'ha marcit,
però els fruits que donaren
ferms han reeixit
en vida i recerca
d'allò que buscaren.
Fins a l'infinit
l'amor pot florir!