Mussols

M’agrada el tacte càlid de les teves mans sobre la meva panxa, dibuixant línies circulars que recorren tot el meu cos i m’ericen la pell. M’agrada el so dolç del teu alè a la meva esquena, i que d'entre els silencis i la foscor de la nit, es senti el remor d'un “t’estim” a cau d'orella. I sense cercar-ho la tendresa i amistat que es respiren es van convertint en una mena d'amor. Les pors, els problemes, es dilueixen en cada besada, i la vergonya s’esvaeix amb cada peça de roba que perdem. Em sent a gust amb tu i sols vull abraçar-te i estar molt a prop teu, tan a prop que no es distingeixin els nostres cossos, tan a prop que no existeixi un altre món fóra d'aquest. I em pos a sobre teu i em mires d'una manera que no sé explicar, però que m’encanta, que em dibuixa un somriure al rostre. I poc a poquet sobren les paraules o tal vegada falten, però les nostres respiracions es van acompassant, escrivim una harmonia, ballam un mateix ball. El ritme s’incrementa i sentim com l’adrenalina dansa dins els dits del peu i ràpidament recorre els nostres cossos. Em sent amb tu i amb això em basta, i amb la veu entretallada em dius un “m’encantes” i sóc feliç. El poc aire que s’escola entre els nostres cossos es tenyeix d'afecte, d'alegria. El vespre ens captiva i el cansament fa el seu efecte, i ens adormim, l’un vora l’altre, i sols la teva presència em transmet seguretat, calma. I és que amb tu he après a estimar, m'agrades massa.