Mort per Internet

Eren les deu del vespre al la Residència Asistida Santa Maria i els seus hostes, ja estaven tots retirats a les habitacions. La majoria, els que necessitaven més ajut, ja estaven acotxats, però encara quedaven alguns avis i àvies desperts, fen ganxet o mirant la tele.
A les deu canviaven els torns de feina i l'auxiliar de la nit, es va posar tranquil, al davant de l'ordinador, ja hi hauria temps per preparar les dosis del medicament nocturn prescrit pel metge. Amb les càmeres a les habitacions, podia seguir, sense moure's de davant del seu monitor, l'estat en el que estaven els avis en aquell moment que començava el torn de nit.
Anava passant, una per una, les imatges de les habitacions a través de la pantalla del seu ordenador. Es va parar a la 21: la senyora Ramona semblava més pàl·lida, estava ben acotxada, però se la veia blanca. L'auxiliar aturà el procés d'espionatge. Si hagués continuat, hauria pogut veure al matrimoni de l'habitció del costat, com feien un apropament sexual, tal i com havia vist impàvid altres cops, i els deixava fer per què eren un avi i una àvia més o menys autònoms i normalment ho comentava al torn del matí.
Quan la pantalla va mostrar l'habitació de la senyora Ramona, va entendre que era un cas d'emergència i decidí d'acostar-s'hi amb el seu carret de treball, ple de parafarnalies: roba de llit, tovalloles, bolquers, guants, manyoples higièniques, i el més important, els estris per consultar els senyals vitals. En entrar, va veure la senyora Ramona blanca, els ulls lleugerament torts i a la boca hi duia salivera, li va escoltar el cor i li bategava lentament. Abans de proseguir, decidí de demanar un metge d'urgència al Centre Sanitari proper, i va marcar el número de telèfon en el móvil que també duia al carret.
Quan el metge va rebre l'avís, es trobava cercant en el seu ordenador les llistes d'espera d'operacions de ronyó. No era la seva especialitat, ell només era un metge de guàrdia, però hi tenia un interés personal, degut al fill d'una amistat que n'estava afectat. Va escapar-se de la llista i va deixar l'ordinador en blanc per atendre la trucada.
- Si, de seguida vinc, - va ser la seva desposta.- Estigui atent per obrir-me la porta.
L'auxiliar d'infrmeria del torn de nit, prenia les constants a la malalta en la solitud de l'habitació, quan van trucar a la porta d'entrada.
Mentre anava a obrir la porta, la senyora Ramona es va morir. Des de la tele d'alguna habitació, amb una mica massa de volum, es va poder sentir el festeig d'un gol d'algun equip important, mentre que a l'habitació contigua, el matrimoni es relaxava tranquilament, després d'accions gairabé extremes en aquelles edats.
Va entrar el metge silenciós i después de posar-li el tensímetre a la que ja era difunta, va entendre que no hi havia res a fer.
- L'hem perdut. Ja és morta,- van ser les seves paraules.- Només queda avisar a la familia.
El número de teléfon de la familia comunicaven, però hi haiva entre les dades un correu electrònic, així que provà d'accedir-hi a través d'internet.
El missatge deia:
"La senyora Ramona Reus Ribes ha traspassat. Posi's en contacte amb nosaltres. Residència d'Ancians Santa Maria."
El va rebre l'Eduard, el nét de la senyora Ramona, que s'entretenia a comunicar-se enviant missatges als amics i no va entendre gran cosa, però veia que hi deia el nom de la seva àvia, i encara que era tard, va cridar als seus pares a l'habitació.
- Ai, Déu meu! - Va exclamar la mare. - L'àvia s'ha mort, hi hem d'anar corrents.
L'Eduard, com que era molt jove, no entenia gran cosa, pensava que l'àvia s'havia mort, però els ordinadors continuaven funcionant.