BENVINGUT 2012

Un relat de: meral

Ja havien pasta els Reis d’Orient. S’acabaven les festes de l’hivern i començava un nou any i la iaia Dolors havia d’anar a buscar calendaris. Era el seu costum.
La iaia Dolors col·leccionava calendaris de butxaca. Entrava als comerços i als bars i se’n enduia els que tinguessin de publicitat.
Era una superstició, li semblava que quants més calendaris tingués més salut, menys perills i menys maldecaps tindria durant l’any que s’acostava.
Aquest any però, fets ja els setanta cinc notava més el fred, encara que no en feia massa. I es marejava amb el tràfec del carrer que era bastant intens. Per això que va cridar a la seva néta per anar amb ella a aquesta feina de la col·lecció de calendaris. Li va prometre 10 euros, si tingués que llogar l’ajuda d’una senyora per aquesta feina poder encara li demanaria més diners.
I allí estaven totes dues, la iaia Dolors i la Laieta que ja havia fet els 21 al bar de l’Estació amb una camamilla calenta.
La iaia Dolors ja havia arreplegat 15 calendaris diferents i li semblava que ja en tenia prou i ho celebrava prenent camamilla amb la seva néta metre que volia que entengués la màgia i la importància dels calendaris. La Laieta, però, no l’escoltava gaire, mirava per la televisió el Congrés dels Diputats.
- Carai! – pensava. – D’on deuen treure tantes idees absurdes aquests polítics ? L’únic que fan bé és el nus de les corbates els homes i el fulard del coll ben posat i ofegant les dones!. Ara resulta que aquests polítics deixen al nostre país com un carretó sense rodes.
La iaia anava xerrant i la Laieta li va fer un petó molt dolç que era el que realment ella necessitava. Aquests avis! Sempre pensant “qui dia passa, any empeny” o jo amb 21 anys que vull fer plans de futur més enllà dels 2012, i no tinc res, i l’únic que em deixaran d’herència és un carretó amb les rodes trencades!
Es van acabar la camamilla i amb cura va ajudar a la iaia a aixecar-se. Tenia 10 euros, (maleïts euros!) i en el primer que se’ls gastaria seria en un entrepà i un beure, ja que tampoc arribaria per més. – Quan no hi siguin ni la iaia ni els pares em caldrà molta força per empènyer aquest carro oxidat. I si el puc compartir millor per què dos caps sempre pensen més que un, i els dels polítics actuals sembla que no pensin gaire i pesin molt.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de meral

meral

96 Relats

151 Comentaris

96210 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
El meu nom oficial és Marta Capdevila Peydro, m’he posta Meral perquè em vaig casar a Turquia i la meva filla va néixer a Estambul i en llengua turca vol dir isard i s’assembla una mica a Marta. El meu fill va néixer a Guimerà, el meu poble estimat: « Qui perd els orígens perd la identitat ».
.
Escric relats a la revista Nova Tàrrega, tinc publcat un llibre de relats en paper de títol "Les dones dels anells" que ha tingut molt bona acullida. Ara fa temps que no entrava en aquesta web per problemes técnics, però prometo tornar-ho a fer. Tinc dos llibre acabats, un de poemes en català i una novel·la en castellà pendents de publicació en paper i un altre en periode d'escritura. Tinc un llibre publicat a la internet en castellà de títol "Tres meses en mas Montornés".
La foto del meu perfil és vella, ara estic més guapa.