L'arc de Santí

L’ARC DE SANT MARTÍ

Era una tarda de diumenge al mes d’agost i plovia una mica i lluïa el sol i vam sortir a passejar com fèiem cada diumenge i vam veure l’arc de Sant Martí ben dibuixat sobre el blau ennuvolat del cel. Els meus fills em van explicar que allà lluny, on es veia que s’acabava l’arc els nans tenien guardat una olla plena de monedes d’or, a mi em van fer riure i vaig intentar explicar-los-hi que allò eren fantasies que s’expliquen als nens però que no tenien cap fonament real. Ells insistien en que era veritat de la vertadera, que no més calia que ens poséssim a caminar en la direcció a on s’acabava l’arc de Sant Martí que acabaríem trobant l’olla de les monedes, que els mestres els hi ho havien explicat així i que ells no deien mentides.
I des d’aquell dia que els meus fills i jo anem caminant ben agafats de les mans i em penso que no falta gaire per que trobem l’olla famosa que tenen guardada els nans pels que no tenen mandra de caminar.
Segurament som moltes les mares que caminem amb els fills...
I és que a l’escola s’aprenen coses increïbles!