LA MEVA LLENGUA PER LA PAU

LA MEVA LLENGUA PER FER LA PAU


En Joan va anar a cercar a en Pere al bar on sabia que cada dia feia un beure abans d’anar a casa seva i se li va encarar ple de mal humor.
- Pere, el teu fill ha trencat la bicicleta del meu. Me l’hauràs de pagar com sigui.
En Joan no s’esperava aquest enfadament per part del seu amic ni tenia diners per pagar res però calia que defensés al seu fill.
- Mira Pere no em vinguis amb romanços, el teu fill també li va obrir al cap al meu un dia i jo mai t’he dit res.
- Això no conta. A tu el meu fill no et va costar diners! I ara com ho faig per
arreglar la bicicleta? Pere noi, has de fer un gest.
- I tu que saps lo que em va costar el trau del meu fill? Des d’aquell dia que no més fa bagenades. Au va espavilat!
La conversa va anar pujant de to i a la fi en Pere enfadat va dir.
- Joan el teu fill és un malparit.
- Pere el teu fill és un fill de puta.
I es van quedar mirant-se un minut bo que va semblar llanguíssim i a la fi en Pere va trencar el silenci ficant-se les mans al cap.
- Noi que som rucs. Amb tants problemes i hem de parlar de les nostres dones i la meva ja em deu tenir el dinar a taula.
- Si Joan la canalla és així ara s’enfaden i demà tornen a ser amics. Va Joan abrasem-nos per la llengua que ens han ensenyats les nostres mares i que ens permet dir paraulotes sense solta ni volta.


Marta Capdevila Peydro