Morir

Un relat de: llamp!

Morir, fàtuament, d’un infart versemblant,
en circumstàncies de difícil concreció, al límit de la serenor,
per a escometre el desig de viure una realitat subjacent
més pura i digna.

Transcendir, en obliqüitat, vers el sí de l’ànima conjuntural,
de manera plàcida i consonant amb el que es pensa,
de manera parsimoniosa i llòbrega,
malgrat tot.

Immiscir-se, sens prejudici de la resclosida quietud,
denotar-se ínclit en esdevenir nomenat a traspassar a millor vida,
i despullar-se de tot allò que engavanya tant,
pertot i tothora.

Enaltir el teu rostre davant la persuasió del destí,
inhòspit teixit de punt creuat amb el passat inescrutable,
a més d’ínfimes dosis de caliu diví, en transit cap allò cèlebre o romanent,
en tots els sentits.

I, morir eternament, vers el record intemporal i concordant dels éssers estimats.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: