Moribunda

Un relat de: besllum

Photobucket


Abandono l'arbre que és l'inici de tot,
l'arrel primigènia del meu origen,
ara sóc aire suspès, davallo a poc a poc,
fins conquerir aquests ulls que saben mirar,
mentre desallotjo el meu cos de fulla
per esdevenir no res, oblit del temps que passa,
matèria que desapareix quan la llum encara
encesa dalt del cel m'enlluerna moribunda.


besllum

Comentaris

  • Sóc una fulla[Ofensiu]
    rautortor | 16-11-2012


    Has dibuixat poèticament el cicle vital d’una fulla agraïda, que perviu en la mirada atenta i sàvia del poeta –ara com ara, una de les poques persones capaces de contemplar la vida al seu entorn.
    Una fulla trista que abandona les arrels per esdevenir aire i, davallant a poc a poc –què oportuna la remarca adverbial!–, conquerir la mirada que la pot fer eterna abans de convertir-se en matèria evanescent. Això sí, amb la brillantor de la llum del dia que li ret honors abans de morir.

    Un bell poema amb les paraules justes per ser reeixit.

    Raül

  • M’ha fascinat[Ofensiu]
    Entremons | 07-11-2012

    la imatge dels últims dos versos, besllum! No puc expressar el que m’encomana...no puc (i m’encanta)! Potser podria amb un altre poema, amb una melodia? ;)

    Preciós i delicadíssim poema!

    E.

  • Recollones![Ofensiu]
    rnbonet | 06-11-2012

    Ara resuta que 'besllum' i ....-ejem!- sou la mateixa 'individualitat'!!!

    El poema em va agradar,... però la tria era molt difícil.

    Fins un altre repte, xicona!

  • Imatges[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 05-11-2012 | Valoració: 10

    Un poema preciós amb imatges que ens situen en els nostres orígens com a part de la natura, en la forma de l’arbre que descrius, per transportar-nos en la figura humana que es despulla de tot per esdevenir un recipient capaç de tornar-se a omplir. Com una petita mort del que s’ha estat per renéixer amb la capacitat de recollir noves sensacions i experiències.

    Al menys aquestes són les imatges que m’ha suggerit llegir-te.

    Felicitats.

    P.D.
    De certa manera m’ha recordat un escrit que tinc a RC. Potser tu també hi trobaràs alguna similitud en el missatge.

    http://relatsencatala.cat/relat/el-que-hagi-de-venir/1041428