La cita

L’Albert Gurriat és un home molt educat. Té aquelles maneres refinades adquirides a força d’anys i bones escoles. Comensal extraordinari i d’agradable tertúlia, sap de vins, de cavalls, de moda, de finances, de viatges i un llarg etcètera més. Parla amb fluïdesa l’anglès, el francès i es defensa prou bé amb l’italià i l’alemany.

El seu metre noranta d’alçada juntament amb el seu caminar erigit i amb l’esquena recta li donen un aire aristocràtic. Té una mica de sobrepès però només se li nota per una lleugera panxeta molt ben portada per l’edat que té i que sap amagar bé quan convé.

Llueix llargs cabells canosos tirats enrere que se li ondulen tan bon punt comencen a la regió frontal. Sempre porta unes ulleres de sol Oliver color Crystal graduades per llegir. Quan no les utilitza, com que s’obren pel pont, les porta recolzades al coll aguantant-se amb una cadeneta lligada als terminals i suportades per la nuca. A vegades però, simplement se les posa sobre el cabell a tall de diadema tot estirant-li enrere una mica més la seva frondosa cabellera.

Al coll hi du un mocador de seda Fursac. Si fa fred el porta enrotllat amb un ben estudiat nus Connoisseur, si fa calor se’l deixa obert deixant que s’aguanti pel clatell i li caigui per el naixement de les clavícules de manera desenfadada (però estudiada). No acostuma a portar corbata i, per tant, es permet portar la camisa descordada un parell de botons contant el de les puntes.

Acostuma a lluir americanes blanques, grises o blaves segons l’ocasió. A la butxaca hi porta un mocador que li sobresurt a l’estil de dues puntes. Els pantalons, de pinça, acostumen a trencar el color del blazer en el seu punt exacte.

Li agrada parlar dempeus. Amb una mà, la que llueix el seu esplèndid Audemars Piguet, acostuma a aguantar el vas de Martini o la copa de cava mentre que l’altra la té sempre a la butxaca del pantaló o se l’amaga per dins l’americana a l’estil Napoleó. Poques vegades creua els peus i quan ho fa és perquè es recolza suaument bé a la barra bé a la paret.

A l’estiu li agrada calçar mocassins esportius sense mitjons i a l’hivern alterna les Sebago amb les Berluti.

És d’aquelles persones que sua poc. Ja podem tenir un episodi intens de xafogor que l’Albert pot seguir lluint camisa blava sense que se li observi cap humitat ni a les aixelles ni a l’esquena. Totes les seves camises porten les inicials AG gravades al pit. Als punys sempre hi porta bessons discrets, d’or blanc i de temàtica nàutica (la seva gran passió). Els bessons, a més, són un garant que la camisa mai s’amagui per sota l’americana.

Depenent de l’estació de l’any utilitza un perfum o un altre, abusant més de la White Amber de Creed.

Aquest matí hem trobat l’Albert comprant roba en una botiga de Borí Fontestà, quasi cantonada amb Turó Park. S’hi ha estat força estona mirant i escollint colors.

Té una cita que l’il·lusiona especialment. Tant és així que ahir va passar pel mercat i s’ha passat la nit cuinant. No hi faltarà ni caviar Kaluga Queen ni Foie Grass de Parfait. A més, per l’ocasió ja té el Châteu Lafite preparat en fase d’oxigenació.

En acabat ha anat cap a casa amb pas lleuger.

Quan ha sonat el timbre de casa, l’Albert ha repassat la taula parada i, amb un caminar una mica carranc s’ha anat a mirar al mirall apressadament per veure si estava tot correcte.

Al obrir la porta s’han observat mútuament i s’han repassat de dalt a baix. Sabrien que no es decebrien.

Sabates Valentino Garavani de taló alt, vestit Saint Laurent negre, llarg, de punta fina, sense mànigues, de doblec recte, escotat rodó, tall Slim, disseny semi traslluït i espatlla descoberta. Al coll un elegant i discret penjoll d’or blanc Tiffany a joc amb les arracades penjants d’Hermés.

Sense intercanviar paraules s’han besat apassionadament. Tant és així, que l’Albert Gurriat, sense voler, ha deixat el coll blanc de la camisa Hockerty d’en Tomas tacat amb el pintallavis Rouge de Christian Louboutin que s’havia posat amb precisió mil·limètrica una estona abans.