Cercador
M'odiaràs a morir
Un relat de: llamp!M’odiaràs a morir, perquè el que a mi em passa no li passa a tothom.
Jo no sóc sinó un bordegàs, un carallot, un cagamandúrries.
Jo no sóc sinó el que és una poca gent desafavorida.
El que jo sóc, puc dir o puc fer no té importància.
El que jo arribi a fer en aquesta vida no té la més mínima transcendència.
M’odiaràs a morir, perquè el que jo sóc no és un ser agradable per ningú.
Sóc una realitat incòmoda, un exabrupte del terreny, una penalització del sistema.
Sóc una nau sense destí, un pou sense llàgrimes.
Sóc, tan sols, allò que ningú vol a casa seva.
Sóc allò que fa nosa al pacifisme i la ciència política.
M’odiaràs a morir, perquè jo sóc més aviat odiós.
No sóc desitjable per cap ment ben establerta.
No sóc benvingut al rebedor dels pensadors.
No sóc, ni de bon tros, una persona artificiosa en el sentir.
És possible que no hi hagi en el món cap ésser més repugnant.
M’odiaràs a morir, perquè transpiro idees nefastes.
Perquè no em mereixo tot l’amor que rebo i dono.
Perquè l’egoisme és la màscara que em corromp.
Perquè hi ha veritats de duríssima acceptació en mi.
Perquè sóc la desgràcia sense la que la felicitat traspua emocions.
M’odiaràs a morir, mentre els dies fagin arrossegar-me venturosament.
Mentre no hi hagi qui aixequi un pal en contra la impunitat.
Mentre els riures esdevinguin retòrics.
Mentre les tristors repuntin l’ànima.
Mentre hi hagi factors que siguin definits pel diagnòstic.
M’odiaràs a morir, quan ja sigui massa tard penedir-se de res.
Quan per tu ja no importi quin dia vius.
Quan acceptis que la realitat és el deliri de molts.
Quan vegis que no hi ha volta de full en cap comportament.
Quan perdis l’esperança de realitzar qualsevol gesta heroica.
M’odiaràs a morir, donat que res se t’ha imposat i tot se t’ha esfumat.
Donat que ets una persona amorosa i sincera.
Donat que flueixes pel món amb la destresa d’un pinzell.
Donat que el teu carisma no pot prendre’m per incomprès.
Donat que ets hereva d’una màgia inqüestionable, superba.
M’odiaràs a morir, i quan m’hagis odiat em deixaràs morir en pau.
Gràcies.
Jo no sóc sinó un bordegàs, un carallot, un cagamandúrries.
Jo no sóc sinó el que és una poca gent desafavorida.
El que jo sóc, puc dir o puc fer no té importància.
El que jo arribi a fer en aquesta vida no té la més mínima transcendència.
M’odiaràs a morir, perquè el que jo sóc no és un ser agradable per ningú.
Sóc una realitat incòmoda, un exabrupte del terreny, una penalització del sistema.
Sóc una nau sense destí, un pou sense llàgrimes.
Sóc, tan sols, allò que ningú vol a casa seva.
Sóc allò que fa nosa al pacifisme i la ciència política.
M’odiaràs a morir, perquè jo sóc més aviat odiós.
No sóc desitjable per cap ment ben establerta.
No sóc benvingut al rebedor dels pensadors.
No sóc, ni de bon tros, una persona artificiosa en el sentir.
És possible que no hi hagi en el món cap ésser més repugnant.
M’odiaràs a morir, perquè transpiro idees nefastes.
Perquè no em mereixo tot l’amor que rebo i dono.
Perquè l’egoisme és la màscara que em corromp.
Perquè hi ha veritats de duríssima acceptació en mi.
Perquè sóc la desgràcia sense la que la felicitat traspua emocions.
M’odiaràs a morir, mentre els dies fagin arrossegar-me venturosament.
Mentre no hi hagi qui aixequi un pal en contra la impunitat.
Mentre els riures esdevinguin retòrics.
Mentre les tristors repuntin l’ànima.
Mentre hi hagi factors que siguin definits pel diagnòstic.
M’odiaràs a morir, quan ja sigui massa tard penedir-se de res.
Quan per tu ja no importi quin dia vius.
Quan acceptis que la realitat és el deliri de molts.
Quan vegis que no hi ha volta de full en cap comportament.
Quan perdis l’esperança de realitzar qualsevol gesta heroica.
M’odiaràs a morir, donat que res se t’ha imposat i tot se t’ha esfumat.
Donat que ets una persona amorosa i sincera.
Donat que flueixes pel món amb la destresa d’un pinzell.
Donat que el teu carisma no pot prendre’m per incomprès.
Donat que ets hereva d’una màgia inqüestionable, superba.
M’odiaràs a morir, i quan m’hagis odiat em deixaràs morir en pau.
Gràcies.
Comentaris
-
caram[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 09-11-2015 | Valoració: 10
Un bon esctit llam
Et llegeixo
Montse
l´Autor
419 Relats
773 Comentaris
349078 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
«Sóc esclau de les meves paraules i amo del meu silenci» Proverbi àrabSóc en llamp! Si vols, escriu-me a: ferreteru@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- Núria
- Desdefinicions Poemàtiques Mentals o Poemes Desdefinitoris Mentals
- 22 milionaris
- El ferro i l'estigma
- Vinc d’un Patriarcat i vaig viure un Matriarcat
- Porno i Salut Mental
- SQZFRN
- Psicosi versus Psicopatia, Esquizofrènia versus Trastorn Antisocial de la Personalitat, i l'Estigma
- Pare Nostre 2.0 (casolà)
- L'Art del Correu Electrònic
- Tan sols cal esdevindre...
- La teva veu és poesia
- La Mort de l'Amor Romàntic i el Naixement de la Serendipitat Amorosa
- Que Bonic és Bitcoin!
- Le petit burgès