misteriosa noia

Ni lluna ni pruna ni res.Era una nit de cel ennuvolat i molta fred. Apretava les dents i m'encongia a cada pas. El demés tenen ganes de xerrameca. Només desitjava arribar ja, fer poca cua i fer el primer güisqui. La Teresa surt amb en Jaume, però l'Esther encara no ho sap, el germà de la Laura encara està aixafat per la mort d'ella, el Joan s'ha treballat a la seva jefa al despatx,etc…Tot allò m'era igual.El hagués fet callar a tots però m'era impossible obrir la boca. Era jo l'únic mig mort de fred?
La cua es va fer un suplici tan gran que em vaig fumar quatre cigarretes amb els baixos de la discoteca ressonant al meu costat. Tothom animat, molts anaven de coca ja i alguns intercanviaven les primeres pastilles de la nit. Aquella nit seria abstèmia per mi, no tenia suficient per mamar i fotre'm alguna medicina. Tenia que escollir, vaig decantar-me per l'alcohol, feia massa que no la tajava. Ja no recordava aquells molestos marejos i vòmits. Seria una nit de rencontre.
Sols entrar em vaig abalançar damunt la barra. Havia canviat la barman de sempre per una pitufa de nas graciós i un vistos piercing a la galta. Hagués volgut preguntar-li per la Natasha, però com més aviat comencés a drinkar més aviat estaria pet. Dos glops van ser suficients. Deixant el got de tub damunt altre cop vaig demanar-me el segon. La resta del grup ja s'havia dispersat. Pel pis de dalt veia la Joana i en Marc parlant amb un grenyes amb la samarreta de Superman. Creia recordar-lo,…m'havia invitat a una clenxa un dia que anava escàs.Bon xaval, o això em creia jo. El segon es va esfumar igual de ràpid que l'anterior.
Pels altaveus començava a sonar TAKE ME OUT de FRANZ FERDINANZ, quina gran cançó. Vaig fer-me lloc fins arribar al centre de la pista. Sense cap excitador al damunt em va costar agafar el ritme. Un altre, per favor. La sessió i la ballarusca va continuar amb traces de THE KILLERS,THE HIVES,WHITE STRIPES,JET,MANDO DIAO i la resta de grups del nou rock fins que va arribar el 12:51 de THE STROKES. L'eufòria em va recórrer cada centímetre del cos.
Desprès d'un tomb cap a l'electrònica vaig decidir fer un rulo per les pistes. Unes quantes cares m'eren conegudes. Sense voler admetre-ho estava cercant a l'Eva, la meva noia comodí, que era el final de tota bona nit allà. Era la noia més extranya que us pugueu tirar a la cara.Sempre he sospitat que és una extraterrestre. Ella sempre diu que no es fot res, me la crec tan poc com a la Biblia.Vesteix sempre de negre,però no es gòtica, en realitat no se dins quin grup incloure-la,es una classe a part de la qual l'únic component és ella. El seu cabell és tallat a l'estil garçon,la seva roba interior sempre és de colors elèctrics i els seus rieres gelen al més posat.Mireu-la és allà.
Esta immòbil amb mirada perduda enmig d'un tumult de gent que es mou mecànicament. Mi acosto poc a poc i li frego la cintura.Sense donar-me un segon de respir m'agafa pel clatell i em treu de la sala.M'apretà contra la pared.El frec dels seus pits i el seu silenci misteriós m'excita.Em xiuxiuejà a l'orella.
-Acompanya'm.
La segueixo sense preguntes. Creuem tota la discoteca preguntant-me si ja te ganes de guerra.Penso quina perversió li practicaré quan arribem al meu pis. Penso lligar-la i extremir-la amb cera calenta degotant de l'espelma. Penso mossegar-li els mugrons.Penso insultar-la,picar-la i penetrar fins l'endemà al migdia. Penso tornar-li tot el mal que em fan els seus silencis.
Creuem unes quantes illes de pisos fins arribar a un carreró fosc. Tot es brossa tirada pels terres. Temo trobar-me un yonqui amb l'agulla penjant-li del braç als meus peus.Caminem damunt vidres trencats.Ens adentrem dins l'infern.
Em gira d'una revolada i m'introdueix la llengua dins la meva boca.Damunt una petita capsula.Me l'empasso sense dubtar.Li engrapo els pits.Estic massa excitat per jugar. La penetro contra la pared.I fins aquí recordo aquella nit.
Hauria sigut genial si no fos per tot el que succeí a continuació.