Records curulls de rosada

Un relat de: Nurithy

Sota d'aquells ulls de solitud brillant hi vaig plantar jo la meva espina de records curulls de rosada.

Davant teu la nit esperava que tu et traguessis la bena dels ulls; la màscara que t'aïlla de tot, la reciprocitat dels efluvis.

Després del nostre comiat, no vaig saber arribar a la llum, el núvols van tapar totes les sortides i el vent, no, tots els vents eren les síl·labes de les teves paraules dictant els ritmes que em sacsejaven.

En una cambra de vidre, sense portes ni finestres, on els forats no es veuen i els rètols fosforescents s'han extingit, allí, i no més lluny, navegava un vaixell que tenia estripades totes les veles. Elles, retallades sense forma, havien oblidat qualsevol ona des de que aquell vaixell havia ancorat en l'ascensor de cristall inamovible.

Mai es lleva l'àncora del vaixell quan cap finestra desclou les cortines de la visió silenciosa, la in-audició, el concert de les notes mudes.

Des d'aquest mirall equivocat mai m'he allunyat de tu però, les llàgrimes han estat massa opaques pels dos. En la caiguda, apunyalant-me amb tota la força d'un ganivet de peluix, vaig notar els teus braços sostenint la meva depressió.



☺ Núria Badia Sanabra

Comentaris

  • Felicitats[Ofensiu]
    Arnau | 28-06-2008 | Valoració: 10

    He llegit alguns dels teus relats. Encara que fa poc que corro explorant aquest lloc ple de persones i escriptors fantàstics. Però sens dubte, i sempre només segons la meva opinió, els teus relats són els més perfectes que he llegit. Tant perfectes que quasi aconsegueixen prendre'm la ilusió d'escriure petites històries. Massa bonics i elaborats per poder-los comparar amb les bajenades que he escrit jo.

    Moltes felicitats.

  • Dius que...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 11-06-2008 | Valoració: 10

    ... encara et falta molt per aprendre. De totes maneres, sempre et faltarà molt per aprendre. Vaja, parlo per mi, ara, eh? I en qualsevol cas, Núria, amb relats tan ben elaborats com aquest, no se t'acudeixi de dir-me ni "mestre" ni res per l'estil! Per mi ja és un honor que em diguis "company"!

    Hi ha frases bellíssimes, com la del segon paràgraf, que paga la pena saborejar-la: "Davant teu la nit esperava que tu et traguessis la bena dels ulls; la màscara que t'aïlla de tot, la reciprocitat dels efluvis".

    I el final, replè de contrastos que sembla que es contradiguin i acaba mostrant un missatge optimista, és realment preciós.

    Núria, gràcies pel teu comentari però sobretot pel regal de textos com aquest!

    Una abraçada!!!

    V

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nurithy

Nurithy

20 Relats

92 Comentaris

31909 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Una tarragonina que intenta aprendre a retratar les paraules que les muses xiuxiuegen a les orelles.

badiadetarragona@hotmail.com

Canvio la foto per una que mostra la cara que se'm queda al llegir relats tan bons com els que hi ha per aqui! Vinga!!! Que encara em fa falta millorar molt!