Enlaire

Un relat de: Nurithy

Enlaira't al cel i flota en rius de nostàlgies. Eleva't en giragonses d'esperances on no hi ha masses que oprimeixen la teva fragilitat. Recolza't en les fràgils madeixes platejades confeccionades per papellones crepusculars. Seguint l'autopista dels àngels perdràs el traspàs de la terra per envolar-te de vels envidriats, talment, passadissos de boires terbolines maragdes. Intentant dirigir la vista al passat, sense rastres del antic mural carregat de vida, en un buit inalterable sense principis i finals, tan sols podràs dubtar: Es poden tenir records si des de l'instant que es tenen ja estàn perduts?
Si la ment es perdés i caigués serena no tindria final aquella caiguda indómita. I només podries callar envoltada de silenci. Esborrant-se les pors en un paratge que crida negant qualsevol realitat.
I oblides la vida que es confón en eternitat refugiant-te en mons inventats completant la bellesa de l'insospitat.

Comentaris

  • buff!![Ofensiu]
    xelofont | 07-05-2007

    jo tant sols he anat una vegada en avió, vaig patir molt i la veritat llegint el que escrius entenc que em va faltar un altre punt de vista, jo em vaig quedar amb el meu canguelo, tu li poses poesia i bonica
    gràcies

  • I les retrates molt bé, les paraules![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 06-04-2007 | Valoració: 10

    Hola Nurithy, acabo de llegir el teu comentari i m'ha picat la curiositat: me n'he vingut a llegir alguna coseta teva. I aquest Enlaire m'ha deixat molt bon regust de boca.

    Fins fa un parell d'anys jo tampoc no havia pujat mai en un avió. I em feia certa recança, pujar-hi. Entre altres coses, perquè era un viatge d'unes quantes hores. Però va anar rodat! No se'm va acudir un text (que recordi) i menys encara tan elaborat com aquest.

    Hi ha moltes metàfores ("l'autopista dels àngels" m'encanta, també les "madeixes platejades confeccionades de papellones crepusculars") i imatges bellíssimes ("l'antic mural carregat de vida", referint-te a la vista que gaudeixes des de tan enlaire). I això en tan poc espai... té mèrit, de debò. Perquè ja no és que el text sigui "només" correcte: és un text literari, una petita perla. M'ha agradat molt llegir-lo, de debò!

    I també trobo molt encertat el final que has donat al text. Interrogants. Has donat el protagonisme a la ment, a la reflexió. Per tant, dues parts ben diferenciades i alhora ben conjugades: descripció del paisatge i dels elements i reflexió o fur intern.

    D'aquí a poc he de tornar a pujar en un avió. I aquest Enlaire, n'estic segur, em vindrà a la memòria.

    Una abraçada, gràcies pel teu comentari i encantat de conèixer-te (literàriament parlant, almenys!)

    Salut,

    Vicenç

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nurithy

Nurithy

20 Relats

92 Comentaris

31882 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Una tarragonina que intenta aprendre a retratar les paraules que les muses xiuxiuegen a les orelles.

badiadetarragona@hotmail.com

Canvio la foto per una que mostra la cara que se'm queda al llegir relats tan bons com els que hi ha per aqui! Vinga!!! Que encara em fa falta millorar molt!