La flor i la vida

Un relat de: Nurithy

A vegades les cadenes les tenim posades des de tan petits que un mateix no les veu. Això és complicat quan sota el signe de gemini vols prendre una decisió que acontenti al nord i al sud. Complaure a tothom sempre és difícil i el pitjor és: complaure's a un mateix del tot. Com diria Joan Oliver la felicitat no s'aconsegueix, almenys si dansem sota signes d'hipocresia, la felicitat no es somriure als altres sinó a un mateix.

De petit acostumes a somiar en el cel, i en el camí et fas vell i els ossos t'acotxen per contemplar el terra. Les flors ho saben ben bé. Gasten totes les seves forces en ser les flors més maques per atraure l'abella i aconseguir la fecunditat. Elles voldrien poder anar a buscar-les però, les arrels les lliguen al terra; les arrels, les amigues que s'esmunyen sota terra. Si no aconseguien la tasca per la que havien lluitat des de la seva formació ràpidament i, patèticament, es marcien sense esperar a ningú. No hi ha enterraments dignes per aquell que no se'n sent. Les altres, les que han aconseguit reclamar l'atenció de l'adequat floreixen i germinen de veritat amb tota l'esplendor. La seva fusió comportarà la visió d'una nova òptica que creixerà i s'allunyarà de la original, almenys en algun sentit. El cel i el sol per elles ja no seran la mateixa font d'energia, més aviat, seran l'eina per satisfer les seves decisions i no l'adorada causa per la qual s'aconsegueixen els somnis.

Si li havia explicat amb flors a la seva filla el procés d'engendrar els fills, per què no podia ser aquesta una bona metàfora i simplificació dels camins de la vida?


Núria Badia Sanabra

Comentaris

  • Un o el SOMRIURE[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 12-01-2009 | Valoració: 10

    Molt bon relat. M'agrada la frase LA FELICITAT ÉS SOMRIURE A UN MATEIX. Totalment d'acord i ho assumeixo.

  • Metàfores, sentits, eleccions[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-01-2009

    Has escrit un assaig que conté diverses metàfores ( unes clàssiques, altres personals, unes estrictes, altres en el sentit més ampli ) i alguna cita preciosa.
    Dividit en tres paràgrafs ben diferents de mida i contingut, el primer resulta el més crític i expositiu, el segon el més literari i descriptiu, el tercer que serveix de fermall definitiu, el més personal, ja que aquí la veu narrativa s'apropa molt i molt a la protagonista.

    M'he sentit molt contenta de què t'agradessin els nanos de Tots per cent; tinc un altre petit recull, Parelles difícils, que potser també t'interessaria... Ja em diràs, si els llegeixes!

    T'envio una abraçada i un somriure,
    Unaquimera

  • La metàfora de la flor i l'abella...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 05-01-2009 | Valoració: 10

    ... des de la reflexió profunda! És un relat amb imatges de plena primavera, però no té res de trivial. Mai no havia llegit amb tanta filosofia descriptiva de sensacions la metàfora de la flor i l'abella. Et confesso que l'he rellegit per assimilar-lo millor, perquè hi ha molt de contingut en poc espai.

    La frase "No hi ha enterraments dignes per aquell que no se'n sent", convenientment col·locada o inserida en el context on l'has posada, és molt ben trobada. Hem de ser capaços de forjar-nos la nostra vida per aconseguir el respecte i la bona consideració per part de tothom qui ens envolta.

    Gràcies per relats com aquest, Núria, i per tots els teus comentaris! Et desitjo un 2009 ple d'inspiració i creativitat literària!

    V.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nurithy

Nurithy

20 Relats

92 Comentaris

31919 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Una tarragonina que intenta aprendre a retratar les paraules que les muses xiuxiuegen a les orelles.

badiadetarragona@hotmail.com

Canvio la foto per una que mostra la cara que se'm queda al llegir relats tan bons com els que hi ha per aqui! Vinga!!! Que encara em fa falta millorar molt!