Busca recíproca

Un relat de: Nurithy

Treu de dintre teu els somriures dels pulmons. Exhala un aire absent de pol·lució. Potser així podria treure l'entrellat del teu silenci encadenat a preguntes massa intimidatòries. Despertaria entre nosaltres la intimitat de la confiança que va perdre l'hipocresia humana. Mentre, haurem de romandre adormits en llits d'insolències disfressades d'educació. Paraules que ho envolten tot i ningú sap què volen dir. S'amaguen en cançons formulant les preguntes a les que busquem resposta, desesperadament, amb asfixiant serenor dissimulada. No vull perdre't en una distància de felicitat dibuixada damunt d'un esbós de tragèdia; i no puc permetre'm exigir-te el què no sé fer.

Jo trigaré tota la vida a contestar una pregunta que obtindrà la seva contestació en l'agonia del sospir de l'alè vital. Què sóc? Res. Acompanyada per milers de persones amb el mateix destí. Busco d'alguna manera confirmar que m'estimo el que conec de tu. I, aleshores, veig clar que mai has estat al costat del meu pessimisme, que és quan estic desvalguda, en gàbies expectants per tancar-se, és precisament llavors quan vigiles que la nit no m'escanyi amb el seu vel. Una nit que m'ofusca i que se situa a l'esquerra del cervell humà. Tinc por i tremolo, però, sempre puc allargar el braç buscant la teva mà que m'acariciarà per trencar, per fi, l'encanteri de la quotidianitat que ho tergiversa tot. Qui m'hauria dit que el desconegut es mesura pels actes i, no pas, per quatre imprevisions que ha intentat deduir un Descartes massa intrèpid?

No estic sola. Tu contestes les decisions que se'm presenten i jo guio la teva humanitat. Som les nostres pròpies cadenes a la recerca d'una racionalitat aliena a la nostra sang.

Comentaris

  • com queient sobre el món[Ofensiu]

    com queient sense pensar fulles en ment i sense punt
    cremo la cera sobre el meu cos per què agafi les formes dels teus gestos..
    escric en plata i penso en l'or que en tu es rescata a poc a poc.. Sota un roc hi ha l'anarquia li dóna nom al més enllà esperem la pluja fina que refresqui aquest món...

  • obre els ulls! i mira que et diu en deo[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-05-2008

    tu, ets poetesa.
    Ara que ja has escupit aixó que duies dins del pit, que el paper o la pagina de la web l'han mostrada al món dels relats, ara, fes.ne un poema. Reescriu aixó mateix en linies de vers, i fes-nos el favor de mostrar-nos el que realment vals. No et pot servir, a tu mateixa, el conformisme de dir, així ho dic , així ho deixo. Jo no puc fer crítica gramatical, no en sé prou, però he llegit, com tu ho hauràs fet, i puc veure un gran poema en aquestes paraules teves.
    Obre aquests ulls que ens ensenyes, per mostrar-nos que alló que ja sabem que hi ha, ara, sols falta que tu ens ho vulguis donar.

    Eps!, de bon rtollo, eh? ;)

    ps
    No et comento, perquè tu m'has comentat. Ja feia dies que t'anava rellegint, i avui he trobat el moment de fer-ho, potser sí que obligat pel teu amable comentari, però era cosa de dies que et digués alguna cosa.

    Bon viatge a la teva Ítaca.

    Ferran

  • Som les nostres pròpies cadenes a la recerca d'una racionalitat aliena a la nostra sang[Ofensiu]
    deòmises | 29-04-2008 | Valoració: 10

    Jo vull escriure com tu, oh poetessa,
    Oh joventut divina, tendra ploma que sap pentinar
    Les paraules com si fossin esqueixos de plantes exòtiques!

    Jo vull arribar a tenir aquestes paraules que tasten
    Els teus llavis i saben la dolçor que amagues
    En el teu escut de gelor, en les teves armes de gebre
    I poder respondre les preguntes que llances als quatre vents!

    I només sóc un mortal que sospira al platonisme sempitern!

    d.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nurithy

Nurithy

20 Relats

92 Comentaris

31921 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Una tarragonina que intenta aprendre a retratar les paraules que les muses xiuxiuegen a les orelles.

badiadetarragona@hotmail.com

Canvio la foto per una que mostra la cara que se'm queda al llegir relats tan bons com els que hi ha per aqui! Vinga!!! Que encara em fa falta millorar molt!