Microrrelat sense sentit

Avui he tingut un somni, un d'aquells que apareixen perquè sí, fins i tot sense haver de tancar els ulls. He somniat la meua mort. Segons la narració absurda de la meua ment tot comença amb la meua persona asseguda en la cadira de davant del meu escriptori, amb un bolígraf que regalaven al banc escric alguna cosa. Just davant la taula està la finestra que dóna lluma a l'habitació i a la meua esquerra la porta que dóna accés al minúscul balcó de la casa. Sense cap dubte és la meua habitació a una hora poc avançada de la tarda. En el meu somni boig aquesta situació de pau i tranquilitat la trencava una aparició sense sentit, era un d'aquells somnis que fan despertar-se a un en plena nit i desitjar que només siguen fetilleries d'un cervell inquiet. Allí, en aquella situació de normalitat, una figura robusta, tota de negre i amb ulls de dimoni apareixia per la finestra i tractava d'apunyalar-me amb un clotell. Jo no podia fer res i quedava estès a terra amb tot brut de sang. Eixe somni no tenia cap sentit, com tots els somnis i com tot allò que la nostra ment imagina i que nosaltres creiem.
El cas és que ara estic a l'hospital amb quatre ganivetades al pit i unes quantes més als braços... i no sé què creure.