Microconte

Un relat de: TMR .
Ella caminava altiva, contenta, vestida amb un gran somriure. Avui es trobava feliç però no tenia gairebé cap motiu especial per fer-ho. L’únic era que se’n havia adonat que era afortunada encara que feia uns dies sentia tot el contrari. Avui se’n havia adonat que encara que no tenia tot el que desitjava, o almenys era el que ella pensava fins que se’n va aturar a mirar al seu voltant, tot i que no era afortunada en l’amor, que ella creia tan necessari per viure, per sort si tenia milers de motius per somriure al seu voltant. Al fi i a la cap es va adonar de la gran sort que tenia, i tot i que no gaudia del plaer de ser estimada ella si tenia la capacitat d’estimar. Començà apreciar més de les petites coses que la rodejaven, a gaudir dels somriures i del detalls més mínims. I ja que la vida no li havia donat tot el que ella desitjava va començar a estimar tot el que per sort si tenia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

TMR .

42 Relats

19 Comentaris

26224 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig néixer al 1993.

No sóc escriptora professional, ni molt menys. Escric quan tinc alguna cosa dins i no se com treure-me-la. Quan els sentiments s'acumulen i no tenen per on eixir.
No se si escric per oblidar-te o per recordar-te. El més segur és que ho faja per poder dir totes les coses que mai et diré a tu. D'alguna manera hauré de treure-me-les d'ací dins...
M'agrada escriure i el que més m'agrada de tot són els somriures. Mai ix de casa vestida sense un somriure. Dies els somriures són més feliços i dies més tristos, però mai pot faltar entre els meus complements. M'agrada somriure, però m'agrada més que em regalen somriures.

Sempre havia sigut la persona més optimista del planeta fins que em vaig adonar de que no totes les coses són de colorets, suponc que seran les conseqüències de crèixer... Però, sempre estic disposada a rebre tot tipus de critiques i recomanacions que m’ajuden a millorar.