Somni dolçs i pervers

Un relat de: temps

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Recordava, com si fóra ahir, l'estranya coincidència que va fer que es conegueren.
Ella havia entrat com cada dia, al voltant de les nou i mitja, a la cafeteria Alameda. La tauleta de vora de finestra, la seua habitual per a l'esmorzar, l'ocupava un individu que devia ratllar els quaranta i que hi llegia el diari. El cambrer venia de servir-li un tallat i una ració de pastís fullat.
Va haver de seure en un altra taula de més adins, també de cara a la finestra. Va demanar la seua comanda habitual: una aigua mineral i un café amb llet. Comprenia que era una estupidesa, però la repatejava haver hagut de vanviar de taula.
Durant l'esmorzar va notar que l'individu aquell se la mirava descaradament. Aquella era un actitud dels hòmens que la predisposava d'immediat a fer-se'n la desentesa, més bé com a primer comport per provocar-ne les escomenses de la seducció.
En encontrar-se les mirades dels dos, ella feia com que no se nadonava i desviava la seua mirada cap al carrer a través de la finestra.
Abans que ella no havia acabat, ell va encendre una cigarreta, va plegar el diari i es va alçar per anar-se'n. Anava de texans i un suèter roig de màniga curta. Es van tornar a encontrar amb la mirada i ell li feu un somrís fresc, espontani, al qual ella no va correspondre amb cap gest, però va intuir que aquell home tenia una força especial per captar l'atenció, per captivar.
A partir d'aquell dia i durant algun temps, cada nit un nou personatge havia anat envaint reiteradament, d'una manera obsessiva, els seus somnis. Hi arribava com una presència pressentida, com una imatge evocada, com un tacte i uns gestos que li resultaven familiars. Únicament els trets del seu semblant eren esvaïts, indefinits, impersonals.
De primer, davant la seua aproximació, ella es veia com les fulles noves i fràgils del roser, atemorides per l'amenaçadora força de les gotes de pluja d'una sopbtada tempesta de març.
Ell no li demanava cap col laboració, no li axigia una actitud especial. Amb el seu comport seré i amb el seu atansament pausat, semblava que li recomanava solament que no s'esvoltara, que no anava a ocórrer-li res de mal. Ella s'hi deixava ganyar i s'hi quedava expectant enmig d'una serenor tibant, a l'espera del primer contacte.
Aquest esdevenia talment com el vent de la marinada que penetra per entre els plecs del vestit omplint de frescor la campana de la faldilla i que s'escola, a penes fregant-les, entre les cames. Després, L'inicial frescor de les seues mans donava pas a una espiral de tebieses que l'anaven acariciant per entremig de les cuixes, envoltant-les, i que continuaven endinsan-se,, elevant-se, com resseguint les esborronadures de la pell que s'aixecaven en presentir-ne el contacte. Les carícies aplegaven al baix ventre i als malucs i recorrien cos amunt fins que la seua calidesa es feia sentir en les cavitats de les aixelles i a l'entorn dels pits, provocant la inevitable erecció dels mugrons, que guanyaven ràpidament tota la seua turgència.
Ella rebel·lava a deixar-se sotmetre aquella violació incruenta, plaent. Era l'agredolça combinació d'una acceptació a gratcient, la del seu cos, i d'un rebuig instintiu, el de la seua voluntat; aquelles forces contradictòries la paralitzaven sense permetre-li de reaccionar.
Ell, conscient de l'eficàcia de la seua presència, hi proseguia, despertant en ella esgarrifances de desig amb el tacte dels seus dits, ritual amb què anava desprenen-la alhora dels recels i de les cordadures del vestit.
La presència amb trets ja més concrets esdevenia aleshores aclaparadores possessiva, ocupant els espais físics del seu cos, prenent domini territorial dels seus membres. S'estirava tota damunt seu i el seu pes l'oprimia a poc a poc; presió que s'accentuava sobre els engonals amb l'immediat encuixament.
Arribava el moment que ella es delia perqué la presència,
ja definida en el desconegut de la cafeteria, avançara, accelerara, la conquesta dels indrets més excitats. Estava convençuda, ho esperava anhelant, que ell, sense que ella li'ls suggerira, sabria descobrir els ressorts més efectius de la seua estimulació: les carícies en la part interna de les cuixes; la pressió del palmell de la mà introduint-se per sota l'elàstic de les bragues, sobre el floc dels rínxols del pubis; els mossecs i l'alé calent de l'amant pel bescoll i per la soca l'orella; la grapada dels dits en els globus carnosos de les natges en el seu esforç per arrambar-se-la... i ell, expertament, sàviament, ho feia, pas a pas, en el seu moment precís.
Després es veia allargassada a sobra la vora del llit, amb una cama penjant a fora, i sentia com ell, amb un pessic dels llavis li empresonava el botó del plaer i li'l xuclava rítmicament fins provocar-li un escolament inacabable, profund.
Seguidament i per uns instants, mentre la sotragaven encara els últims estertors de l'orgasme, el bes li havia aclaparat el clítoris anava minvant la seua presió i, sense deixar d'acariciar-lo, se'n desprenia paulatinament, imperceptiblement.
Enmig dels batecs de l'excitació que continuava tibant el seu interior i les carns calentes del sexe, ella desitjava sentir la penetració que li punyira els indrets més profunds, ser somoguda per les abassagadores embranzides de l'apassionament més animal i violent fins l'abatiment absolut del gladiador vençut pel seu propi escolament.

Era en aquest moment del seu somni que es despertava indefectiblement.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de temps

temps

5 Relats

33 Comentaris

10987 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82