Temps

Hem de deixar-ho, carinyo - li deia am la veu engolada, sense estar-se, però, de fer-li`n una bona batussa-; açò és de bojos. Qualsevol altre dia, en un lloc més...
- No, amor meu; no. Ha de ser ara. Ho he desitjat tant de temps, que, si no em prens de seguida, arribaré en la teua mà. - Doncs així - li va dir ella i la va accelerar la fregadissa sobre el penis botinflat i calent-; jo t'ho faig amb la mà i ja ho farem com cal en un altre moment. I no és perquè no ho estiga desitjant tant com tu, però ens podria veure algú...
Ell li va refregar aleshores el palmell per l'entrecuix excitant i amb el palpís dels dits s'anfanyà a explorar-li l'angostura de la clivella fins localitzar el gallò del clítoris i començar a pessigar-li'l per la soca i fregar-li'n la punteta.
-Si, carinyo, sí- li va demanar ella en sentir l'estimulació que li provocava aquell rabent titilleig i que l'estava posant a punt de l'orgasme-; continua així; jo també estic ja apunt d'arribar.
s'havia de donar pressa i aprofitar el pun d'inflexió en la disposició de la seua amant, si no volia passar la mà per la paret una vegada més. Li pendre l'espigó, que ella s'havia estat amanollant tostemps, i li l'encarà a l'embocadura, que ja estava tova i oberta, regalimant de suc. Ella no s'hi oposà, ans el contrari, va aixecar una cama perquè la punta esflorada del fallus vindicador embocara més fàcilment l'entrada esbatanada.
En notar-ne la penetració endinsant-se-li en la gorja tèbia i untosa, s'enfilà damunt seu, tota eixancada, i el cavalçà, aferrissant-se amb les cuixes al suport dels seus malucs, per engolir-se fins a la soca cada centimetre de la seua verga tibant. En aquella positura ell l'envestia amb més força alhora que l'enganxava de les natges i se l'arrambava amb impetuoses estrebades a ritme de cada envestida.
-Més; més -cridava amb la veu engolada i estronyada per l'excitació-. Ara et note amb tota la força. I sent dins de mi tota la teua llet calenta.
Després del sotracs i del sorollós panteix de l'orgasme, ell começava a aminorar la vehemència de les seues embranzides.
-No t'atures ara, amor meu! -li demanà amb urgència ella al temps que l'estrenyia amb fúria en l'encuixament-, que ja em ve. Ai carinyo; que em ve; que ja em ve!
Ell la subjectava de les anques i ella, emportada pels estremiments que la recorrien en rampallades de cap a peus, n'accentuava les envestides estrenyent vigorosament tots els músculs del cul per engrapar-li el puntal en l'estretor de les seues carns.
-Que ja em ve, amor meu! -li va dir panteixant escandalosament, i, embogida d'excitació, li clavà les ungles en l'esquena en l'arravantament de l'orgasme-. Ja, amor meu, ja! -va exclamar en una profffffffunda alenada de descompressió de tota la tesor acumulada-. Que bo! Que fort! - va sospirar amb la darreraesgarrifança de delit i es deixà véncer per aquell plàcid defalliment de tot el seu cos.