M'has abandonat

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Pense el mateix que el franz appa, que els dos poemes van junts...
Tanmateix, no sé què dir-te, doncs sóc un pèssim lector de Poesia. Tan sols puc dir-te que m'agraden les teues, malgrat que trobe aquestes darreres una mica patètiques.
Cal aixecar l'ànim!

Una forta abraçada!

FRANCESC

La transformació,
desprès de l'abandó,
reencarnar-se en un altre ser,
mes lliure, potser;
amb una nova ferida,
o millor: cicatriu, ara dormida.

El temps que torna polsim els records
e inclòs l' amor, es desfà,
com una duna morint i ressorgint
constantment.

les mirades perden vida i desig i s'apaguen,
fins que una nova pluja faci rebrotar l'amor.

Cercle infernal.

Avet

Res més, cap més adjectiu. M'has deixat astorada...

Clàudia

estimada, serà que les dues patim els mateixos dolors d'ànima.
Sento sovint la intensitat del desig que sorprèn, temerari el moment que fou, desconeguda l'hora trobada, tan enllà perduda... damunt aquell ocell que plana massa enlaire.

Un bes de dama,
Lady

a certs dolors ens transforma, segur. Tan que de vegades, deixem de ser els mateixos.
Tan fort és el tomb del nostre cor.
La vida és dura i nosaltres... hem de ser tan forts com ella.
Un escrit punyent, fort i hermós.

ser conscient
que hi ha aigües
en les que no puc nedar

n'hi ha de debò
o són una ilusió?

que ens fan canviar fins i tot l'ànima. I de vegades al lector no li queda més remei que agrair que aquest dolor, o el record d'un determinat dolor, pugui donar lloc a meravelles com aquest poema.

...però l'amor costa de morir, sobre tot si has estimat de veritat.


T'agraeixo el teu oferiment de la ràdio, però no em bé gaire de gust. Espero que no t'enfadis.


Una forta abraçada.