Mèxic i els materialistes de la Facultat de Filosofia

L'Ignasi Bonamich i Camps és un home senzill i bonhomiós. Mes aviat tímid i carregat de bona fe, en el seu fur intern hi malda una lluita entre les seves fantasies i la seva realitat.
Ell sempre hauria volgut pujar, dia si i dia també, dalt d'un cavall blanc, com els dels herois dels trobadors, i avançar valerosament en l'emancipació del ser humà, lluir l'armadura dels paladins de la justícia social i erigir-se en líder dels oprimits i desvalguts, als que portaria als ignots camps de la felicitat. És un Quixot, però s'ha de conformar, com la gran majoria dels humans, a fer una feina d'en Sancho Panza, gris i burocràtica -gens estimulant- per tal de portar la mesada a casa seva i mantenir una dona grassa i tova i uns fills dropos i barruts, que -sense grans objectius a la seva vida- van fent la viu-viu per les aules de la universitat, esperant els cap de setmana per anar de festa fins a les tantes de la matinada.
Ja de ben jove, l'Ignasi Bonamich i Camps volia canviar el món, per la qual cosa hauria volgut estudiar Dret, i també Filosofia i Lletres, per abastar la sapiència i el coneixement del pensament humà... S'hagué de conformar, però, amb un Peritatge Mercantil i una formació autodidacta basada en lectures desordenades, cinema polític a Perpinyà i tertúlies clandestines a la seu d'un dels partits polítics clandestins, dels més rojos, on hom s'inflava més el cap que no pas cultivava l'intel·lecte.
Participà en els moviments estudiantils dels anys seixanta, rebent més d'una garrotada dels "grisos"; cotitzà per alguns partits d'esquerra, dels avui ja desapareguts; es cagà de por a la foscor d'un calabós de la policia, quan va ser detingut per "propaganda ilegal", i va notar, quan feia la "mili", que els caps el miraven malament, no li permetien cap mena de destí privilegiat -com els d'oficines, per exemple - el castigaven per un no res, li escatimaven permisos i li controlaven tots els moviments fent-li la vida impossible.
És d'aquella mena d'homes que, entre Sant Joan de la Creu i Carles Marx, han acabat aterrant a fer de comptable d'una petita empresa dedicada a la indústria auxiliar de l'automòbil, on hi han deixat la vida i que, malgrat la seva vella militància, quan, avui els toca anar a votar, desorientats per la caiguda del bloc de l'est i perduts els referents, ja no saben quina papereta agafar de l'extens mostrari que se'ls proposa. L'Ignasi Bonamich i Camps, sovint en pren alguna -la que més s'escau al seu passat progressista- i la posa a l'urna, per tal de que no guanyin les dretes, tot tapant-se el nas i sortint del col·legi electoral carregat de culpes i amb l'estranya sensació d'haver fet alguna malifeta.
En definitiva, l'Ignasi Bonamich i Camps és una d'aquelles entranyables i contradictòries criatures, que els afeccionats a fer classificacions sociològiques en diuen: un "progre" de llibre.

No fa molt, amb la seva muller, van decidir fer un viatge organitzat. Van triat Mèxic per que l'agència de viatges els va fer una bona oferta, malgrat que l'Ignasi Bonamich i Camps, hauria preferit anar a Cuba i veure la realitat del socialisme, abans de que no es mori en Fidel Castro i se'n vagi tot en orris, com va passar a la Unió Soviètica.
Malgrat això, tot sol s'anà engrescant, pensant que al país dels asteques, potser encara podria establir contactes amb vells republicans a l'exili i antics militants de les esquerres...Però la realitat va tornar a fer-li tocar de peus a terra, doncs després d'un llarg i no gens còmode vol transatlàntic, els van presentar un guia i els van portar d'aquí cap allà amb un autocar, sense gaire temps per establir contactes que no fossin amb cambrers dels hotels i venedors de quincalla pels turistes.

A La Antigua, a l'estat de Veracruz , on els van explicar que era el lloc on havia desembarcat l'Hernán Cortés, l'Ignasi Bonamich i Camps no parava d'excusar-se amb els autòctons, dient a tothom que el volgués escoltar, que ells no eren del espanyols que els havien agredit quan la conquesta, que ells eren catalans i que com que Castella i Aragó s'havien repartir el comerç del món, quedant-se l'Atlàntic els castellans, els catalans teníem prohibit comerciar amb Amèrica, per la qual cosa tot aquell desori no havia sigut cosa nostra...
-"Tranquilo mi cuate. No se me apure usted, que por aquí, el que más y el que menos, tiene un tatarabuelo pendejo y gachupín que andaba repartiendo mandobles a los indios y fecundando a sus mujeres. Lo que si es cierto, buen hombre, es que usted, y sus ancestros, segurito que no tienen culpa de nada, puesto que no se movieron de la madre patria -cosa que nosotros no podemos decir..." -li va dir un espavilat mig indi, venedor de collarets de plata falsificada, al veure'l tan apurat, amb la qual cosa va aconseguir humitejar-li els ulls d'agraïment i vendre-li unes quantes rampoines d'aquelles que de tornada a casa no serveixen per res.

Van visitar la capital Mèxic D.F. on els van donar la tarda lliure per fer compres. En Ignasi Bonamich i Camps ja n'estava fart de tant fer el "guiri", i va deixar a la muller tafanejant per les botigues del centre amb el grup, i se'n anà a donar un tomb tot sol.
Cansat de tantes pedres antigues i tanta historia mediatitzada, li va cridar l'atenció un edifici de factura moderna. Va comprovar que es tractava d'un edifici universitari, i mes concretament, l'accés a una facultat de filosofia. Sota el rètol que identificava la institució i sota mateix d'un que indicava que es tractava de la "División de Humanidades y Comunicación (Departamento de Filosofía), n'hi havia un de més petit que deia: "SE RUEGA A LOS MATERIALISTAS SE ABSTENGAN DE ESTACIONAR EN ABSOLUTO".
L'Ignasi Bonamich i Camps, va posar la seva cara més transcendent, com quan es troba davant d'alguna cosa de cabdal importància. Llegia i llegia el lema de la proposta, intentant trobar-li un sentit. De mica en mica, anava desvetllant les seves neurones; el cervell li començava a anar com un ordinador, cercant tots els vells registres de les lectures oblidades. Va repassar les categories de "materialisme" y "absolut" i li va semblar que tindria certa lògica que la matèria no es limités a una existència pròpia i incondicionada, atès que sempre havia entès que hauria d'estar subjecta al principi de causalitat i no al caràcter excloent del "absolut", per les qual coses començava a veure-li el sentit a la proposta filosòfica. Aquesta reflexió el va portar a una sèrie de divagacions sobre la vulnerabilitat de l'ésser i la relativitat de la matèria, que malgrat ser eterna, la seva variabilitat i transformació constant el portaven a la consideració dels enigmes de la metafísica de l'ésser, de la consciència i de la probabilitat de l'existència de l'ànima. Va repassar els seus malgirbats coneixements materialistes, de Demócrit a Marx i Engels, passant per Espinoza, Holbach, Feuerbach, per evocar, a continuació, els idealistes (de Plató a Kierkegaard i Heidegger, passant per Kant i Hegel ). Van ressorgir els grans dilemes de la seva eterna adolescència: Qui som ?; A on anem?; D'on venim?...
Absort amb les seves meditacions, bullint-li el cervell per les contradiccions del seu pensament i aclaparat per la complexitat i la infinita grandiositat del pensament humà, que com un immens oceà infranquejable deixa l'Home tan lluny de la Veritat i el Coneixement, va retrobar la muller i la seva colla d'excursionistes.
De tornada a l'hotel l'hi va comentar al guia l'encertada costum de posar a les portes de les facultats, rètols que fessin pensar, i en especial el de la Facultat de Filosofia. El mexicà -un advocat que es dedicava a fer de guia turístic, per ser-li més rentable rebre propines que no anar pagant "mordidas" a jutges i policies locals en nom dels seus clients- va posar cara de no entendre res del que li deia. L'entusiasmat Ignasi Bonamich i Camps li va explicar:
-"Si, home. Es tracta d'un rètol posat a la porta que diu: "SE RUEGA A LOS MATERIALISTAS SE ABSTENGAN DE ESTACIONAR EN ABSOLUTO"...
- "Ah, era eso" -va replicar el guia, petant-se de riure -"No en faci cas, home; es tracta d'un avís als transportistes. A Mèxic, un "MATERIALISTA" és també un proveïdor de material. En aquest cas, el cartell de referència, posat a Barcelona, vindria a dir: "PROHIBIT APARCAR ELS PROVEÏDORS DE MATERIAL"..."

En Ignasi Bonamich i Camps, es desinflà com un globus. Va abdicar de qualsevol especulació i augmentà el seu escepticisme, ja que es passà la resta del viatge pensant, amb gran pena, les enormes dificultats d'enteniment entre les persones, encara que es parli, teòricament, la mateixa llengua (o una de semblant).