Metalls

Un relat de: Lady_shalott

Somriures i cristalls
metàl·lics hieràtics
en va s'enfonsen i s'enfilen
dins l'esquena nua
i plata, coure
de l'anell.

De llom suau, or blanc
corall
vermell que nia
enrogint dins el pap
formes aiguamarina.

Orfebre que dia a dia
nit a nit
et declares assistent
de porosa bellesa,
construeix-me un món
d'ivori i tot un cos
sencer o a parts
un tros de mi, cristall
metall
deixa'm ser pell fina
pur diamant.

Enfonsar-me de blau
damunt vellut
i reposar intocable,
no gosar
i tanmateix fixar
el gest besat al dit
amatent
engolint la crescuda
de la lluna
de bell nou tàctil,
desfilada de plom, estany
i tal com jo
ser altre cop metall,
eurotímia exuberant.

Comentaris

  • molt original, fantàstica![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 06-12-2006 | Valoració: 10

    un joc de paraules i de paraules-joia sensacional. M'agradaria posar-lo a una revista literària de paper que fem entre uns quants, si em dónes el teu permís ,i si no et sembla bé, tan amigues coma bans.

    El meu mail és teresa_serramia@wanadoo.es

    felicitats Lady_shalott, neta estimada adoptiva.

  • reposar intocable[Ofensiu]
    gypsy | 22-11-2006 | Valoració: 10

    i ser pur diamant.
    Quin somni més bell aquest, la màgia de la poesia és que ens dona la llibertat absoluta per viatjar lluny de nosaltres, per ser objecte, pedra o metall, per ser lluna obscura o foc ardent, per sublimar-nos en els mots in aparents i carregats de forces ocultes.

    Com sempre, hipnòtic i atraient!

    petons.

    gypsy

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85275 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson