MÉS QUE UNA ÀVIA

Un relat de: Materile


Avui, el dia semblava que portava un mal presagi. El cel de color gris fosc semblava que s’havia de desplomar d’un moment a l’altre.

La tristesa inundava aquella estança petita, amb les cortines corregudes que evitaven veure l’exterior. Al mig de l’habitació hi havia un llit amb el capçal arrambat a la paret. Dues tauletes de nit feien de guardianes i custodiaven un petit llum, un llibre, un vas d’aigua i... un sobre.

Al llit, d’un blanc immaculat, una velleta, també d’un blanc impecable, descansava amb els ulls closos i l’aspecte tranquil, convivint amb la pau.

Dues cadires i dues noies joves contemplaven, amb la tristesa aferrada als ulls, com l’àvia es preparava per al gran viatge de la seva vida. El metge els havia dit que era cosa d’un parell de dies; el cor de la dona ja no li quedava força per bategar.

L’àvia sempre havia estat una gran dona, això sí, una mica misteriosa. Ella sola havia pujat les dues nétes, orfes a causa d’un accident de cotxe, i havia vetllat per elles; s’havia imposat al dolor d’haver perdut la filla en l’accident, i es proposà custodiar, com un gran tresor, aquelles dues nenes. Les seves nétes eren el seu “leitmotiv” de viure. Només una ombra enfosquia aquelles vides.

L’àvia, cada dia, rebia la visita d’una dona gran, amb la qual passava un parell d’hores tancada en aquella habitació. Quan la senyora Carme venia, no volia que ningú la molestés. Avui esperaven la seva visita, tenien una ordre molt concreta: donar-li un sobre que hi havia sobre la tauleta de nit.

Com cada dia, la senyora Carme arribà a la mateixa hora i entrà a l’habitació i les noies en sortiren; mitja hora més tard se n’anà amb el sobre a la mà. La iaia va fer un sospir i també se n’anà.

L’endemà, la senyora Carme els donà un sobre amb documentació legal en el qual feia referència a l’origen de les nétes: l’àvia havia estat la mare de lloguer de la seva filla.

Comentaris

  • Quin relat tan tendre![Ofensiu]
    brins | 07-12-2016 | Valoració: 10

    Una lectura emocionant i un final inesperat que arriba al cor. Moltes felicitats, Maria Teresa,
    Una abraçada,

    Pilar

  • Sorprenent!![Ofensiu]
    Naiade | 24-11-2016 | Valoració: 10

    Quin relat més intrigant M. Teresa. No m'esperava aquest final. M'ha agradat aquesta imaginació desbordant.
    Petons

  • la sorpresa per al final[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-11-2016

    Telenovel·la o real com la mateixa vida? Ens has reservat la sorpresa per al final.
    Bon curs relataire, Materile!

  • Ualaaaa![Ofensiu]
    Guiomar | 23-11-2016

    Com un bon relat curt, el final sorprenent!

  • Abracadabra...[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 22-11-2016 | Valoració: 10

    El naixement i la mort són dos viatges que busquen el mitjà de transport més natural, però a vegades, l’amor el converteix en alguna cosa màgica.

    Un petó.

    Pinya de rosa

  • Clima[Ofensiu]
    Vicent Terol | 21-11-2016 | Valoració: 9

    Un secret de família! Final sorprenent que no podem intuir abans. Possiblement, el cotxe queda en segon plànol, però, en tot cas, es tracta d'un bon relat, amb un clima excel·lentment creat. Enhorabona!

  • Vida paral·lela.[Ofensiu]
    Endevina'm | 20-11-2016

    La vida condicionada pel cotxe, per una mort de ben segur que injusta, que dóna un gir a les existències que volten el resultat de la seva funesta, en aquest cas, intervenció. Un alt nivell literari impregna tot el relat, intimista fins al final. M'agrada aquest estil que vas teixint i et felicito per la feina, i et desitjo sort en aquest curs dels microrelats a la ràdio.

    Felicitats Maria Teresa!

    Ferran

  • Molt bona descripció de l'ambient.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-11-2016

    M'ha agradat la frase que diu, més o menys: la velleta que conviu amb la pau.Tot el relat és bo i el final,inesperat i sorprenent.
    Una abraçada, Maria Teresa.

  • Estic tan acostuma...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-11-2016 | Valoració: 10

    Estic tan acostumat a que els teus finals sempre facin un gir esperançador per els protagonistes que, en aquesta ocasió gairebé he necessitat llogar un cervell aliè per a copsar la teva gran sorpresa. Sort Maria Teresa!
    —Joan

  • Sorpresa![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-11-2016 | Valoració: 10

    Caram, no m'esperava aquesta sorpresa final. És un tema molt actual, encara que ara veig que fa molts anys que funciona. Un final excel·lent, per deixar al lector ben sorprès. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-11-2016 | Valoració: 10

    Que fort tot plegat

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: