Ment destra

S'han apaivagat les marxes nocturnes,
tot resta més enllà de les muntanyes,
i a l'entorn d'aquest plany d'horitzons d'aigua
la vida segueix amb el seu embat,
recordant-nos que res dóna més llum
que els passos que vindran.
Els millors secrets són per arribar,
i als girs i als revolts de la Força Vella,
on la Lluna juga a la cuit fent salts
sobre les teulades com un fonàmbul
essencial, les ombres es dissipen
des del corb devers colors canviants
que potser mai seran capits del tot.

Si la realitat supera els trànguls
sovint ínfims de la nostra ment destra,
perquè, columnes roges, no deixem
d'enverinar els camins que ens perseguíen?