Memòries de borratxera

Un relat de: 14

T'amagues entre el fum de l'escenari
però de sobte apareixes com un sol
després d'una tempesta
i m'agrada no saber el teu nom
perquè així puc inventar-me'l
i miran-te sense dir res
sóc capaç de fer-te l'amor
amb una sola mirada
amb una única vegada
que imagini aquella vida sense tu
ara que fa cinc minuts que t'he descobert
ara que aquests cinc minuts s'han convertit
en una pluja ple de carícies
que mai han existit
dins aquest somni que és la vida
com algun dia va dir algú.

La nit alguna hora morirà
i tu no llegiràs això
perquè ets una estrella que mai brillarà
dins les clavagueres de mi mateix
però ets una lluna que durant cinc minuts
ha brillat plena il.luminant la processó
d'aquest ateu de l'amor
que porta el meu nom.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer