melo67 LC

En referència al comentari que m'acabes de fer al "Codi de barres", t'haig de dir en primer lloc que celebro que t'hagi agradat, i que el consideris insuperable. Tu sí que dispares ràpid, avui l'han penjat i no se t'ha escapat el detall!!!

Segonament, quan dius:

- I jo sóc valencià, que és una forma de dir 'pobrets, aquestos del sud, que no són ni carn ni peix'-

Compte! Perquè segons a quin lloc: "No ser ni carn, ni peix" vol dir: "ser marica", o "gay" com es diu ara, per allò de les connotacions... o el què és el mateix: "Perdre oli", sí, sí, qui perd oli és "marica", segons el país que trepitjis, està clar!

No prentenc ofrendre, ans al contrari, donar informació. Per exemple:

A l'Aragó en diuen "llonganissa" de la "botifarra", i per a mi, una "llonganissa" o "llangonissa", com diuen alguns... és un embotit i és curat i assecat. A València no ho sé, m'ho podries dir tu.

Com que no vull enredar-me amb varietats de la llengua, no prossegueixo.

En tercer i últim lloc: el teu poema. M'encanta el paràgraf:

"L'amor no és sols, malgrat ho penses,
cantar sota la pluja o mirar els estels.
Tant de bo tots els abismes foren dolços
i el desig, pas a pas, gota a gota, inabastable."

Però els darrers dos versos no lligen amb els dos d'abans, es produeix un trencament, però suggereixen imatges molt maques.

"Perquè també ve vestida de tendra carícia
la tristor, ballem!"

Dit i fet, la tristor vé vestida de carícia, m'agrada.

I, per acabar, em miraré el MELO de la Carme Cabús, donat que va triar a Leonard Cohen per aquest Repte i haig de veure com són els poemes...

Fins aleshores... Rebolica tot rebolicant (el bon rebolicador que reboliqui bé, bon rebolicador serà.


llamp!

i crec que si en Leonard Cohen el llegis, el musicaria i el cantaria, ja que té tota la seva inspiració poètica i vital. I la teva gràcia creativa.

Felicitats mestre B onet!

Ferran
(Un home fosc, més clar que l'aigua!)

realment, els Reptes van molt bé per a posar-nos en forma (i per mantenir-la!),

però si te n'has ensortit de conya!!

==> gràcies!

Gemma

Canvio la dièresi d'agraïr i la poso aquí: agraïda.

Aquesta xafogor em deixarà les neurones estabornides.

Des de l'Empordà, on sembla que tingui ganes de descarregar, t'envio una altra abraçada cap a les terres del Sud, on també crec que esteu ben acalorats!

Mercè

PS- Mira, Bonet, com dóna de sí una simple dièresi, haha!

És com he quedat després de llegir el teu poema.
Una melodia sensual i trista és la que llisca per cadascun dels teus mots. Sentiments dolços i amargs alhora, molt ben transmesos.
Ballar per la vida és el que fem tot sovint. M'has fet pensar en aquella pel·lícula protagonitzada per la Jane Fonda i ? titulada "Danseu, danseu, maleïts" de fa molts anys.
Una abraçada ben forta, Bonet.

Mercè

PS- Vull agraïr-te la dedicació/homenatge que ens fas en el teu Repte. Veig que t'has atrevit amb el doctor Volat d'una forma molt àgil i divertida. El poema no té desperdici i el comentari final té molt de suc. Gràcies.

trist però embolcallat de tendresa.
Tal vegada estic equivocada però penso que, quan un amor és vertader, sempre queda quelcom sota les cendres.
Que tinguis un bon estiu. rnbonet.
Nonna_Carme

m'encanta el teu poema. He escoltat la cançó, un dia abans del termini del melorepte iemva inspirar tantes sensacions, que vaig escriure desordenadament; en cara no goso revisar-lo, per això no m'he presentat al melorepte,. Però, encara que no l'haguès escoltat, el teu poema el sentiria igual; és sensibilitat a flor de pell, íntima, recíproca, desitjosa...
Una abraçada Bonet