m'avorrisc

Un relat de: Bufanuvols

L'avorriment o com hom vulga escriure'l o descriure'l: sana desgràcia humana. Sóc un d'aquests que mai tenim res per fer, que la vida m'ha fet ser un animal previsible i de moviments i sentiments rutinaris. Ara mateix en aquest instant precís i concret, en què qualsevol persona podria fer alguna cosa de profit jo estic escrivint les meues misèries (dèries). No sé escriure; la veritat és que només ho faig per passar l'estona i per oblidar-me un moment del meu aborriment (per perdre'm uns instants en un mar de lletres i ofegar les meues ànsies de violència). Per què ho he de sol·lucionar tot fotent els altres? Si m'avorreixo no tinc cap dret a molestar a qui puga llegir açò. El cas és que volia expressar la meua situació actual i denunciar al món mitjançant aquesta boja nota que m'avorreixo. Tinc coses per fer, potser, però sóc curt de mires i coixo d'idees i preferisc passar un instant deliciós escrivint i pensant que potser a algú li agrade (ho dubte(molt)).


Comentaris

  • Doncs no dubtis tant![Ofensiu]
    Arbequina | 30-12-2006 | Valoració: 10

    A mi m'ha encantat. M'encanta l'estil que empres, com escrius.
    I, ara sí, et deixo per llegir-te més endavant.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • vaia doncs...[Ofensiu]
    atzavara | 08-11-2006 | Valoració: 10

    si sempre que t'avorreixes escrius aixi, avorreix-te sempre! anim!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: