Matinada

Et desvetlles de matinada. I et vinc al cap.

Em desperto de bon matí. I penso en tu.

Està plovent enèrgicament. El vent xiula, sacseja les moreres i fa sonar els filferros de l'estenedor.

Sota els llençols el llit és cova, és cabana. Si fa més fred...tu em faràs de flassada?

El llit vol ser un gran prat per rodolar-hi.

No tinc els baixos adormits, sinó delerosos. Com tu.

A poc a poc m'arriben les teves mans. Se t'escapen, fugisseres, amb ganes de giragonsejar pel meu cos. Suspiro. Somric. Deixo anar una rialla nova de trica. Emeto un gemec petitó.

No és tan sols el cos.
S'hi afegeixen miquetes i miquetes d'ànima.

Em transformo en una herbàcia, una planta de fonoll, aromàtic i afrodisíac. La teva llengua esdevé un cargol despert que fa recorreguts sentint la humitat de la pluja que, cofoi, aprofita.
'Cargol treu banya, puja a la muntanya...'

No hi ha prou llum com per mirar-nos, la persiana abaixada. Podria aixecar-me i encendre la pedra de sal, que fa sensual. No, m'enfoto de la rima vulgar. No cal: ens veiem.
Fins i tot ens parlem (els coixins, excessivament tafaners, s'enrojolen).

'Cargol bover, jo també vindré'

Treiem tot el suc a la matinada.