Maleïda i estimada

Sense tu les coses serien molt millors, sempre destorbes, estàs a tot arreu. Em persegueixes. Per culpa teva em perdo un munt de coses: de bones, encara que també de roïnes. Totes elles me les negues. Voldria desfer-me de tu, encara que solament fora per una estona. Vull llençar-me sense por, però tu m'ho impedeixes agafant-me ben fort cada cop que ho intento.

Tanmateix també t'estime, perquè quan aconsegueixo desfer-me'n tot és molt més satisfactori. A més, sovint evites que faci alguna bogeria de la qual m'avergonyiria. Per tot açò, m'alegre que em persegueixis allà on vaig.

Però tot i així no puc deixar de pensar que succeiria si em donessis més llibertat. De segur que hagués descobert bons moments dels que ara no puc gaudir, oportunitats perdudes. I tot açò t'ho dic a tu: maleïda i estimada timidesa.