L'oreig

Veu el mar tant verd!
Des del destí perdut
quan donava per sabut
que prenia una decisió amb encert.

El tren ha arribat i se l'endurà
a la ciutat que li feia por.
Deixarà el poble, primera llavor,
on va trobar qui la curà.

La via en perspectiva,
el cel clar i assolellat,
deixa pas a la serenitat
i la vagoneta és buida.

No hi ha retorn,
en aquest matí càlid,
que apareix tan pàl·lid
en tot l'entorn.

Serà el vent de llebeig?
Són il·lusions òptiques?
O són visions oníriques
Les que em menen a l'oreig?
__________________________

Inspirat en aquesta fotografia de Mercè Rodriguez: