L'Ombra

Avui torno altre cop al bar, a prendre'm unes copes, a prendre glops de vida i de llum després d'un altre dia fosc. No ho puc suportar, ni entendre, perquè ningu em fa cas? sembla que sigui invisible, sembla que no existeixi. El barman, que és l'únic que pot arribar a percebre la meva presencia, o potser la dels meus calers, em serveix la primera copa. Mentre bec, començo a recordar els temps de la meva joventut, on jo era el més conegut a l'institut. Llavors si que tenia la paraula "diversió" fixada en la meva ment, fins que vaig trobar aquella noia, la Núria, i em va canviar el rétol de "diversió" pel "d'amor". La seva llum m'engrandia el cor, em feia créixer els sentits. Fins que va passar el que mai havia de passar: Ella va morir. Va desaparéixer la llum que m'alimentava i em vaig enfosquir tant que em vaig confondre amb les ombres, desapareixent entre l'oblit. Sols el sol em mantenia viu, sols la lluna em donava lloc per dormir.

"Serveixi'm una altre copa siusplau". Ja veia més tristor i malencolia reflexat en aquell groguenc liquid, esquerós per cert, però més gustós que la vida. Cap endins! aquell líquid que m'anava rossant les dents i apunyalant la gola, anava introduint-se dins meu, alhora que ho feien els records a la meva ment. De cop, em vaig trobar en una platja, una matinada, el sol començava a sortir. Recordo que en aquell moment em vaig sentir viu, vaig tornar a sentir-me, després d'haver passat la nit més fosca, on ja no es podien distingir els meus ulls de l'aire. Vaig veure com la Núria obria els ulls deixant veure la seva brillant pupil.la. Vaig veure com el cel em mostrava el seu sol, la meva vida. Van ser uns minuts, pocs però intensos com la llum del passat.

Mai heu sentit el dolor que se sent al no sentir res? La mort de la Núria em va buidar, em va fer perdre el sentit de la mateixa forma que es van perdre els seus ulls just després de l'últim sospir, de l'últim crit de vida. Crec que no va ser l'única persona que va morir just en aquell instant. Cáncer, deien, cáncer va ser el que va enfosquir l'interior del seu cos, un cáncer mortal que, entre tanta llum, ningú va saber veure. Quan més crema la flama de vida, més fum produeix.

Ara sóc aquí, sense ni tan sols l'esperança per fer-me costat, erbi de tants records, amb només 5 euros de vida a la butxaca: Cambrer, serveixi'm una altre copa siusplau!
I com sempre, sense escrúpols, em serveix una copeta d'engany…

Què he fet jo per mereixer això, no em puc treure aquest càncer de sobre que, com a la Núria, em va consumint els sospirs que ja no puc ni notar… Mort? Potser estic mort, potser per això ningú em veu. Si, és això, el càncer se m'ha cruspit i em té atrapat, presenciant el meu homicidi…Un monstre esgarrifós em devora, intento defensar-me, Ajudeu-me! Que algú m'alliberi! Núria! On ets? Tot al meu voltant comença a enfosquir, ja no distingeixo el bar, les persones, els records… Ajuda'm! Ajuda'm! Què passa? tot és fosc, tot és negre, Núria? Estic sol, altre cop, estic sol, no vull morir, ajudeu-me… Sembla que tot s'ha esvaït i ja no sento res, tan sols l'esperança, que creia haver perdut, de tornar a veure a la Núria m'acompanya.
-Ei Núria! Com ho portes això del Marc?
-Estic destrossada, sembla que cada cop el té més afectat…
-Ho sento, de debó, té aquí tens el diari!
-Moltes gràcies Marta!
Però al obrir el diari i començar a llegir, la Núria comena a vessar llàgrimes i surt corrents. La Marta llegeix el que posa al diari:

"Un home ha mort aquesta matinada al bar "La Llum" on freqüentava. Segons fonts testimonials, l'home, que havia begut massa, va entrar en estat de deliri: "Feia crits esgarrifosos i cridava el nom de Núria sense parar", "Començava a donar cops contra tot el que trobava fins que va caure al terra fulminat". La Policia ens ha desvelat que l'home patia de càncer al cervell des de feia 2 mesos i ja havia perdut part de la memòria i sentit de la realitat. "segurament no s'en va ni adonar de la seva mort, ni de que estava parlant, ni recordava ja a la Núria, van ser tots actes inconscients prodüits per la intensa estimulació de determinades zones del cervell al saber aquest que estava apunt de ser devorat pel càncer", assegura un expert psicobiòleg forense del cos de policía. La família de la víctima està molt afectada, tot i ja saber que el seu fill estava morint, diuen que "era l'home més feliç del món deixant-se emportar sempre per la llum d'un amor que sempre ha estat al seu costat: la Núria"."