LLUNYANIA

Allà a la llunyania,
allà on s'ajunta la mar i el cel,
on ja els ulls no poden arribar,
on naix el bes dels deus als éssers...
Allà m'agradaria anar.

Allà a la llunyania,
allà on el relleu de les muntanyes
juguen a dibuixar el fons,
el fons blau de la vida...
Allà m'agradaria anar.

Allà a la llunyania,
allà on emergeix la gran flama,
paisatge daurat un instant,
pur inici de claror...
Allà m'agradaria anar.

Allà a la llunyania,
allà on naix aquell núvol,
cotó blanc que acarona el cel,
ombra del sol que l'acompanya...
Allà m'agradaria anar.

Allà a la llunyania,
allà on vola aquell ocell solitari,
amic del vent que l'ajuda,
qui sap on va...
Amb ell m'agradaria anar!