LLUNYANIA

Un relat de: Lluís Berenguer
Allà a la llunyania,
allà on s'ajunta la mar i el cel,
on ja els ulls no poden arribar,
on naix el bes dels deus als éssers...
Allà m'agradaria anar.

Allà a la llunyania,
allà on el relleu de les muntanyes
juguen a dibuixar el fons,
el fons blau de la vida...
Allà m'agradaria anar.

Allà a la llunyania,
allà on emergeix la gran flama,
paisatge daurat un instant,
pur inici de claror...
Allà m'agradaria anar.

Allà a la llunyania,
allà on naix aquell núvol,
cotó blanc que acarona el cel,
ombra del sol que l'acompanya...
Allà m'agradaria anar.

Allà a la llunyania,
allà on vola aquell ocell solitari,
amic del vent que l'ajuda,
qui sap on va...
Amb ell m'agradaria anar!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: