Lluny de tot

T'escriuré aquest poema
perquè vesteixis la soledat
amb les seves metàfores.

T'escriuré un somriure
perquè te'l posis sempre
abans d'anar a dormir.

T'escriuré
Esperances
Sordes.

T'esperaré afamat
I em
Menjaré l'espera.

Oblidaré cada minut
I no deixaré
Restes del crim.

Em passaré les nits
Netejant les llàgrimes que
Els estels ens dediquin.

Seduiré les distàncies
i me les emportaré al llit
per tenir-te més a prop.

Ningú sabrà mai
que guardo cadàvers
mètrics sota el llençol.

Em faré un temple amb els teus records
i cada nit sacrificaré una llàgrima
en el teu honor…

Ressonaràn càntics de poesia
entre les seves parets d'absències
presents…

I em menjaré el silenci
amb paraules esmolades
d'amor infinit…

T'escric aquest poema
perquè retallis amb ell
l'eterna espera

I adormis amb els seus versos
els enyors que et persegueixin
allí massa lluny de tot…

Escolta cada nit els càntics de la lluna que se'n riu de les distàncies…