LLUNY DE TOT

Un relat de: Ness

A les 8:00 del vespre quedaren per anar a sopar... La cita, com sempre, era en la cabina que tenien al costat de l’estació que els quedava relativament a prop de cada casa... Ell puntual per no perdre el costum i ella també, tot i que malgrat els segles, encara no era ben vist ser puntual...
Entraren contents a la cabina on decidiren el destí del sopar, Stintino, a l’Illa de Sardenya. El seu bell racó per sopar, just arran del port, petit i poc conegut però immensament impactant de blaus i verds profunds. Premeren el codi de l’illa i es tele-transportaren en 5 minuts al seu oasi lluny de tot.
Per costum sopaven d’hora en aquesta illa teòricament italiana però d’arrels d’empelts catalans. Arribant d’hora els restava aquella estona dolça per passejar entre l’arena blanca que voltava la torre d’Stintino, prop la vora del mar, que els refrescava els turmells connectant-los de nou a la realitat de la natura.
Quedaven lluny els anys foscos de la pandèmia que ho va ennegrir tot. La sort és que feu evolucionar la ment dels éssers, tristament desaprofitada fins aquell moment. Ara els apropaments físics eren gairebé inexistents. Els contactes els feia la ment... Les ments contactaven només amb la mirada si la proximitat era inferior als 2 metres; la concentració era la clau per acaronar ànimes properes amb un simple somriure d’ulls i la sinceritat era bàsica per la mútua percepció.
El transport col•lectiu ja no existia, era tele-transport. Les antigues cabines de telèfons ara eren cabines de viatge. Els viatges eren arreu del món a través de destins codificats. La matèria es tele-transportava en pocs minuts a qualsevol indret. Sense equipatge, sense aglomeracions, sense contactes, només la motxilla del cos i l’ànima.
Els éssers ja no parlaven, només es miraven i en els ulls sorgia tot.

Comentaris

  • Fantàstica?[Ofensiu]
    Prou bé | 11-06-2021

    Potser no tant perquè situés el relat després d'uns anys de passada la present pandèmia. Estimulant pensar que n'haurem après alguna cosa. Però potser un món una mica més fred?

  • Bona reflexió[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 19-04-2021 | Valoració: 10

    Abans parlar del gènere de ciència-ficció era parlar d'un futur possible o no, però molt llunyà. Ara, fins i tot fa por endinsar-se en aquests relats, perquè hem après que tot és possible. Tant l'avantatge de viatge a qualsevol lloc obrir i tancar d'ulls, però també la por i la pregunta ens podrem apropar, tocar-nos, besar-nos com abans?
    Bon relat, Felicitats
    Fins aviat
    Neus

  • Ei, aquí ja estem al futur ![Ofensiu]
    kefas | 18-04-2021


    Perquè nosaltres aquí també fem contactes amb la ment per acaronar ànimes amb el somriure dels dits. Potser la sinceritat va una mica escassa però la percepció és capaç de superar aquesta menudesa.

    En Perla et desitja sort en el sorteig. Jo també. La tindré si la grossa acaba en 69.

  • Molt imaginativa [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-04-2021 | Valoració: 10


    M'ha agradat molt el teu relat, on redactes molt bé tota una trama fantàstica i a la vegada d'una ciència-ficció que vessa per la seua bona emoció, que flueïx, digna de ser llegida.
    Enhorabona i sort en el sorteig.
    Salutacions.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ness

Ness

43 Relats

179 Comentaris

13236 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
... Despullo l'ànima escrivint versos
des que tinc ús de raó.
I és que els versos estimen les paraules
però els poemes les fan grans!
...................................
ness3cat@gmail.com