Cercador
Lluna descarada
Un relat de: Marta Milà Vallvé- Compartir:
I no puc evitar mirar al cel
Quina meravella
Quina immensitat
Que petita em sento
Sota aquest mantell estrellat
I al mig del cel negre
Brillant descarada
Hi ha la lluna
Que em mira divertida
Veient que en el meu cap
Hi ha mil preguntes i un garbuix mental
Per què te'n rius lluna?
Perquè no m’ajudes
a fer claredat en aquesta foscor
per què no m’inspires
em calmes i bressoles?
Avui necessito que estiguis amb mi
que em donis força
que em deixis dormir
que amb la teva màgia
permetis que em calmi
que faci claredat
en els meus pensaments
Que miri endins
que pensi el que fer
Que aquesta nit trobi
la força per ser
la dona en la que anhelo convertir-me
Comentaris
-
Desitjant la lluna.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 07-11-2022 | Valoració: 10
Un cant a la lluna, que està en el teu cor, ja que la descrius amb molt d'encant. Per ella vols convertir-te en dona. Açò és el que més m'ha tret l'atenció. Segur que ets jove.
Cordialment. -
La lluna[Ofensiu]Prou bé | 02-05-2022
La lluna amiga, companya de solituds, inspiradora d'enamorats... Que té la lluna que ens la fem tan nostra? La màgia que tu descrius i comparteixes amb els lectors!
AMB total cordialitat -
Íntima amiga.[Ofensiu]Nil | 30-04-2022
Jo també tinc un poema que glorifica la lluna i es per això que el teu m'ha semblat pròxim i entenedor... Quan ens sentim sols aquesta esdevé la nostra confident, la nostra íntima amiga. Un poema preciós...
-
la lluna és màgica[Ofensiu]Atlantis | 30-04-2022
A mi també m'agrada molt mirar la lluna. Sempre la segueixo o malgrat ara sabem més coses d'ella...la trobo màgica. I inspiradora de poemes, com aquest.
-
T'ajudarà[Ofensiu]kefas | 30-04-2022
Perquè la lluna és una nena amb tristesa de dona i un mantell de blanca joia per embolicar les penes i desfer-les dins d'un somni.
