Lluna descarada

Un relat de: Marta Milà Vallvé
Surto al pati de casa
I no puc evitar mirar al cel
Quina meravella
Quina immensitat
Que petita em sento
Sota aquest mantell estrellat

I al mig del cel negre
Brillant descarada
Hi ha la lluna
Que em mira divertida
Veient que en el meu cap
Hi ha mil preguntes i un garbuix mental

Per què te'n rius lluna?
Perquè no m’ajudes
a fer claredat en aquesta foscor
per què no m’inspires
em calmes i bressoles?

Avui necessito que estiguis amb mi
que em donis força
que em deixis dormir
que amb la teva màgia
permetis que em calmi

que faci claredat
en els meus pensaments
Que miri endins
que pensi el que fer

Que aquesta nit trobi
la força per ser
la dona en la que anhelo convertir-me



Comentaris

  • La lluna[Ofensiu]
    Prou bé | 02-05-2022

    La lluna amiga, companya de solituds, inspiradora d'enamorats... Que té la lluna que ens la fem tan nostra? La màgia que tu descrius i comparteixes amb els lectors!
    AMB total cordialitat

  • Íntima amiga.[Ofensiu]
    Nil | 30-04-2022

    Jo també tinc un poema que glorifica la lluna i es per això que el teu m'ha semblat pròxim i entenedor... Quan ens sentim sols aquesta esdevé la nostra confident, la nostra íntima amiga. Un poema preciós...

  • la lluna és màgica[Ofensiu]
    Atlantis | 30-04-2022

    A mi també m'agrada molt mirar la lluna. Sempre la segueixo o malgrat ara sabem més coses d'ella...la trobo màgica. I inspiradora de poemes, com aquest.

  • T'ajudarà[Ofensiu]
    kefas | 30-04-2022

    Perquè la lluna és una nena amb tristesa de dona i un mantell de blanca joia per embolicar les penes i desfer-les dins d'un somni.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marta Milà Vallvé

Marta Milà Vallvé

5 Relats

9 Comentaris

420 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00