Cercador
ESPERANÇA
Un relat de: Marta Milà VallvéAmb un somriure amable,
puja al tren amb atenció,
els caps damunt dels mòbils
I es perd la relació.
On queden les converses?,
on la comunicació?
Ulls perduts i mirades fixes
gent aliena en un altre món.
I de sobte una mirada,
i de cop una connexió.
Es dibuixa un somriure,
retorna la il·lusió.
puja al tren amb atenció,
els caps damunt dels mòbils
I es perd la relació.
On queden les converses?,
on la comunicació?
Ulls perduts i mirades fixes
gent aliena en un altre món.
I de sobte una mirada,
i de cop una connexió.
Es dibuixa un somriure,
retorna la il·lusió.
Comentaris
-
Il·lusió[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 13-12-2022 | Valoració: 10
Bon dia, Marta Milà:
Estem perdent formes de comunicació més primitives com la d'un somriure o la d'una mirada. Això és un dels preus que estem pagant amb el món digital.
En aquest poema, rescates la il·lusió.
Tornem a connectar.
Una abraçada ben forta,
Helena -
Il.lusió[Ofensiu]Rosa Gubau | 12-12-2022
M'agrada que una simple mirada desperti totes aquestes sensacions.
Cordialment.
Rosa. -
Miracle[Ofensiu]Prou bé | 12-12-2022
D'una mirada! Real i commovedor!
Amb total cordialitat