ESPERANÇA

Un relat de: Marta Milà Vallvé
Amb un somriure amable,
puja al tren amb atenció,
els caps damunt dels mòbils
I es perd la relació.
On queden les converses?,
on la comunicació?
Ulls perduts i mirades fixes
gent aliena en un altre món.
I de sobte una mirada,
i de cop una connexió.
Es dibuixa un somriure,
retorna la il·lusió.

Comentaris

  • Il·lusió[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 13-12-2022 | Valoració: 10

    Bon dia, Marta Milà:

    Estem perdent formes de comunicació més primitives com la d'un somriure o la d'una mirada. Això és un dels preus que estem pagant amb el món digital.
    En aquest poema, rescates la il·lusió.

    Tornem a connectar.

    Una abraçada ben forta,

    Helena

  • Il.lusió[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 12-12-2022

    M'agrada que una simple mirada desperti totes aquestes sensacions.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Miracle[Ofensiu]
    Prou bé | 12-12-2022

    D'una mirada! Real i commovedor!
    Amb total cordialitat