D'avui no passa

Un relat de: Marta Milà Vallvé
Amb els ulls encara mig tancats, i molestos per la mica de sol que entra per l'escletxa de la finestra, la Judit s'enfila damunt la balança, a poc a poc, amb temor, com si no volgués mirar. Ara un peu, ara l'altre i... mare meva, he de fer alguna cosa, això no pot ser, pensa la Judit. D' avui no passa, diu decidida mirant-se al mirall. Beu un glop del cafè que encara crema i amb energia comença a buscar la seva vella roba d'aeròbic, aquella que portava mentre a la TV sortien els vídeos de la Cindy Crawford, la model dels anys noranta, que a més feia vídeos d'exercici. Com odiava aquells vídeos en els quals es veia la Cindy fent mil i un exercicis sense que li caigués ni una gota de suor, amb el rímel sempre al mateix lloc mentre a ella les galtes se li tornaven com a dos tomàquets, la suor li picava els ulls i no podia aixecar-se del terra. Aquest cop serà diferent, pensa la Judit. Puja a una cadira per arribar a una caixa vella i plena de pols on té abandonada, de fa massa temps, tota la roba esportiva. Busca desesperadament les vambes, aquelles que fa servir de tant en tant quan ha d'anar de compres i recórrer les botigues de la seva ciutat. Mira al seu voltant com si li faltés alguna cosa més per a preparar, es mossega l'ungla del dit índex mentre rumia. La botella d'aigua! Ara sí, pensa, ja està. Agafa les claus del cotxe, la jaqueta i se'n va direcció al gimnàs amb la intenció fèrria d'inscriure's. Un cop arriba aparca davant i baixa del cotxe, amb una barreja de calma i excitació. Perquè hi ha una parada de xurros al costat del gimnàs?, es pregunta mentre els ulls i l'olfacte es dirigeixen cap a la xurreria. Cinc segons després les cames i tot el cos sencer segueixen el camí dels ulls i l'olfacte. Mira al seu voltant, com amb por que algú la vegi, i amb veu decidida demana un quart de xurros amb sucre. De demà no passa, es diu a si mateixa mentre agafa la paperina i se'n torna cap al cotxe.

Comentaris

  • Prioritat[Ofensiu]
    Carles Linares | 20-12-2021

    A la vida, hi ha prioritats, i els xurros en són

  • La no força...de voluntat[Ofensiu]
    Prou bé | 17-12-2021 | Valoració: 10

    I qui li pot recriminar? La lluita per baixar de pes, per fer esport, per menjar "bé" és dura molt dura. A veure ...
    Molt ben descrit tot plegat!
    Sort!
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Marta Milà Vallvé

1 Relats

3 Comentaris

115 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor