Perfecta imperfecta

Un relat de: Marta Milà Vallvé
Surto de casa
amb els llavis vermells
la faldilla curta
i un pensament fix

Potser massa curta
potser massa vermell
potser massa vell
potser massa
potser, potser, potser...,

Potser no res!
a mi m'agrada
m'agrado tal com sóc.

M'agrada ensenyar cuixa
M'agraden els meus llavis
vermells com les maduixes
M'agraden les meves marques
que em recorden que he viscut
M'agrado, m'agrado, m'agrado i m'estimo.

Vull ser com vull
viure com m'agrada
Vull ser descarada
maleducada,provocadora i desafiant

Vull, vull, vull!!
Vull tenir sexe quan em ve de gust
Vull ballar mentre cuino i també pel carrer
sense importar-me el que els altres poden pensar

Vull ser feliç
Vull poder plorar
sense por que se'm corri el rímel
Vull banyar-me al mar mullant-me els cabells
Vull ser jo,
en tota la meva essència
completa, imperfecta i perfecta al mateix temps.

Comentaris

  • Tal com ets i vols ser[Ofensiu]
    Prou bé | 31-01-2022

    Segur que tenen surts!
    Ritme, contundència i tendresa dissimulada als versos!
    Amb total cordialitat