Cercador
NO SÓC LA MATEIXA
Un relat de: Marta Milà Vallvé- Compartir:
No sóc igual ni la mateixa
he canviat i ho sé,
no me’n vull amagar.
Les pedres i les flors
m’han fet evolucionar.
No sóc igual i ho sé,
moltes coses han passat,
ara sóc més forta,
més vella , més sàvia
i vull encara caminar.
Sóc com un projecte inacabat,
un somni a mig fer,
un camí per recórrer,
una recepta mig cuinada,
un llibre tan sols iniciat.
Queden tantes petjades per deixar encara!
he canviat i ho sé,
no me’n vull amagar.
Les pedres i les flors
m’han fet evolucionar.
No sóc igual i ho sé,
moltes coses han passat,
ara sóc més forta,
més vella , més sàvia
i vull encara caminar.
Sóc com un projecte inacabat,
un somni a mig fer,
un camí per recórrer,
una recepta mig cuinada,
un llibre tan sols iniciat.
Queden tantes petjades per deixar encara!
Comentaris
-
I és així....[Ofensiu]Nil | 13-12-2022
Ami em passa el mateix i a voltes te n'adones que després de passar una ratxa complicada fas un salt quantic que et fa ésser diferent. M'encanta que hagis tocat aquest tema de manera poètica per a deleitarnos bo i prenent consciència...Nil
-
Evolució[Ofensiu]Rosa Gubau | 12-12-2022
Un poema ben trenat on la protagonista se sent viva i amb ganes d'aprendre i de créixer tot i amb el pas del temps. Magnífic missatge Marta.
Cordialment.
Rosa. -
Potser es...[Ofensiu]Prou bé | 12-12-2022
Metafòric, no ho sé, però a mi em parla de la vida, del pas del temps, de l'evolució de la persona. I em parla d'una manera que m'agrada.
Amb total cordialitat
