Cercador
Llum de lluna
Un relat de: George Brown- Compartir:
S'enfosqueix la llum de la humanitat perquè no hi veig el significat,
el meus pensaments m'ofeguen quan intento respirar,
no puc controlar les coses malvades de dins del meu cap,
atrapat dins del túnel negre que solia ser la meva ànima.
En la llum de lluna ballant bojament al revés,
en la llum freda cap dolor tocarà l'ànima,
en la llum de lluna rodejada de foscor,
s'està bé, cremant fins la sortida del sol.
Somio lluny del món que odio,
construeixo la meva pròpia religió,
no puc mirar enrere perquè m'espanta
donar-me per vençut, com tu,
pots dir-me suïcida, però no soc culpable.
El dolor és el meu amic,
la vida és un joc,
emporta-te'm lluny d'aquí.
Empento les ombres grises que semblen el meu destí,
substitueixo l'agonia per la joia perquè sobrevisc a l'odi,
m'allunyo d'aquest món de dolor que amago en la meva ment,
visc en la llum opaca que vas deixar enrere.
El dolor creix fort i la meva ànima es torna negre,
amb pensaments inútils, la vida comença a esquerdar-se,
si poguessis veure dins meu i tastar la meva amarga vida,
veuries una ànima buida ofegada en la misèria.
Comentaris
-
Aquesta llum de lluna,[Ofensiu]brideshead | 01-03-2005
que has escrit, lluny del que pensaria qualsevol en llegir el títol (la primera imatge que m'ha vingut al cap és que em trobaria amb un poema dolç i romàntic i tendre), és l'abisme que et separa del món cruel que odies, que no suportes. Descrius una vida fosca, grisa, torturada pel passat, pels records... Vols fer-te el teu món apart, construir-lo a mida, per no sentir més dolor, més odi...
Mira, Jordi és un poema desassossegant, que deixa entreveure el suicidi com a final d'un patiment que no pots suportar. Realment, si volies transmetre tristesa, desesperació, ho has aconseguit de ple. Has barrejat astutament totes les paraules més terribles per fer un còctel mortal. El fons no m'agrada (enten-me bé) però la forma no podia ser més escatològica. Felicitats per poder transmetre tanta desesperació, ..... malgrat tot. No és gens fàcil i tu ho has fet molt bé.
Sort que acabo de comentar-te "Sóc feliç amb tu", que m'ha donat un llum d'esperança, perquè si no, m'hauries ensorrat a la misèria tu a mi!
Un petonàs! -
Contundent[Ofensiu]Ilargi betea | 06-02-2005 | Valoració: 10
M'agrada la força que desprèn el teu poema. No sé si era la teva intenció però arribes a deixar el lector ben confús, amb uns missatges a voltes optimistes i a voltes carregats de tristor. Em dóna la sensació que està escrit com un recull de pensaments, com una mena d'alliberament de tot el que duies a dins... potser m'equivoco, però bé, el més important és que d'una manera o altra m'ha arribat.
Apa, una abraçada molt forta i molta màgia!
Ah!Moltes gràcies pels teus comentaris, m'agraden molt els punts de vista que m'aportes, les sensacions que rebs com a lector. Ultimament no tinc massa temps per a passejar-me per la web, per això he aprofitat aquests minutets per a llegir-te.
Fins un altre relat!
l´Autor
36 Relats
250 Comentaris
81862 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
"Què escriure quan,el seny posseït pel
vici del sentiment,
fuig cec, vers un mur
de soledat infranquejable?
Només queden records
del naufragi d'un somni,
i els reculls, un per un,
com restes d'un tresor.
Car, són bocins del no-res.
Mira't a l'espill del mar,
al tocador de la lluna!
Allà veuràs qui ets,
veuràs que no ets,
pols d'una nit, més, ... univers.
I curiosament,
quan més entens
la imperfecció del moment,
més t'endinses per fer-lo,
més absurdament perfecte."