Llum Clara.

XXV-LLUM CLARA.

L'amor és com l'alcohol: com més impotent i borratxo s'està, més fort, llest i segur dels seus drets es creu u.


Louis-Ferdinand Céline.


EL VAGABUND Portava diverses jornades a Àfrica, intentant adaptar-se als més de quaranta i tants graus de temperatura febril.


Afortunadament l'ambient era sec si no plovia.


La terra era encarnada, molt roja; sagnava encara pels temps passats de l'explotació occidental.


Al final del dia tots tenien cert color teula en la roba, en la pell, i sobretot en les cames... fins a la bromera de llavar-se els cabells, que va portar d'occident; eixia moradenca i incandescent.


L'espessa vegetació tancada d'arbres, arbustos, troncs i la forta olor a herbes noves i diferents l'exaltaven, mentres algunes mones creuaven de sobte enfront de les sendes estretes de terra que anaven serpentejant primer entre planes i després s'obrien camí enmig de l'espessa vegetació tancada.


Disfrutava estant allí. El millor d'aquell lloc eren els pobladors. Eren alegres, oberts, confiats, sempre somrients, molt tranquils, acollidors...


El riu era meravellós, molt blau, molt ample, com la mar.


Les dones i les xiquetes es banyaven en llocs diferents al dels hòmens i alhora que disfrutaven sense temor; llavaven la roba i els atifells de menjar. Al final arreplegaven aigua per a portar a casa.


Gaudia al veure i al parlar amb elles.


Li haguera encantat banyar-se, però no es fiava que la zona estiguera lliure d'hipopòtams i sobretot de cocodrils.


Els xiquets reien tant, que EL VAGABUND es partia amb ells de tan sols mirar-los. Cantaven i ballaven, tocant tot tipus d'instruments artesanals a la perfecció, com si tals activitats foren tan naturals, automàtiques i fàcils com el respirar.


Era ja el capvespre, quan van arribar a la seua trobada, després de caminar molts quilòmetres davall el sol, els familiars i amics de CLARA i de son PARE.

La població en eixa zona estava molt dispersa, estant tots lluny uns d'altres i quedant comunicats únicament per camins de terra.


Ningú tenia vehicles. Els més afortunats posseïen una bicicleta.


Va començar a ploure i això els va refrescar.


Gojava de la vida, de la gent, del fresc i de la calor.


A l'arribar la nit es van dissipar els núvols i van sorgir més estels que en qualsevol altre lloc de l'univers.


Els astres i la lluna eren ací el major espectacle a admirar en hores de descans, ja que no hi havia un altre mètode de distracció amb què gaudir del temps sense oci en un lloc naturalment i exquisidament primitiu.


Es va organitzar una festa en honor del VAGABUND. Tot el món sabia ballar, menys ell, des dels dos als cent anys; dansaven sense parar, amb un ritme frenètic i increïble.


Es va divertir molt, tant, que tots, inclús ell, van acabar botant en cercle en una dansa en què quasi entren en tràngol.


El PARE de LLUM CLARA va acabar la festa practicant un embruixament vehement.


A pesar de l'atapeïment espessa de la nit, EL VAGABUND només veia una llum clara.


Cap vegada tan negres cabells havia vist mai amb antelació.


Brillaven, sorgien contrastant enormement amb la lluminositat blanca del seu esperit jove i per canalitzar, era llum; LLUM CLARA, encenent les seues més íntimes passions i acreixent la seva bellesa monstruosa i infernal i el seu somriure generós, indulgent i murri.


La foscor que tots guardem en major o menor mesura s'esborrava, aclarint-se cada vegada que ella el mirava.


Els seus foscos ulls exoftàlmics, es movien graciosos després de la seua brillantor indulgent; i el seu somriure pletòric, emanava bondat i claredat; i entre llums i ombres, emergia la seva fraternal presència solar i incandescent.


Era tota acollidora i maternal, juganera i jovial.


Els seus pensaments eren ella, la seua consciència era ella, el seu ésser ja no era sense ella.


No podia desitjar res més, i al tindre-la es tancava i completava el cercle de la felicitat sense fronteres que EL BAGABUND havia buscat amb tanta laboriositat en tot el planeta i que havia aconseguit per fi en les terres descuidades i extenses d'un continent del sud.


En l'afany de conservar-la se centrava la seua consciència, el seu ser i la seva voluntat.


Però no comptava amb son pare; la sogra d'Àfrica.


La blancor de la barba del PARE de LLUM CLARA, no aconseguia tapar la seua negra persona despreciable.


Una vegada acabada la festa, és va dirigir cap al VAGABUND i agafant-lo d'un braç; el va arrossegar fins a la seua xicoteta caseta d'atovó que tènia un foc en l'entrada.


EL VAGABUND podia veure els mangos pels badalls d'una finestreta, les mandioques, les papaies i escoltant els pardals de la nit…quina bellesa !; va descobrir que la casa estava plena de rates ; fet mundial; encara que no havia nascut encara o no havia sigut creat encara, el mata-rates universal per a guanyar la batalla campal a la indecència.


l'alcohol alienen-te i els seus vapors, les seves essències luxurioses de diners i de poder van fer que son PARE trencara l'única taula de la vivenda d'un colp sec, la fusta corcada i les ampolles que sobre ella es trobaven van caure rebotant en la terra dolça i ferruginosa, trencant-se en mil trossos d'indefensió.


Volia demostrar el seu poder i assentar-lo amb fúria, amb feresa, volent-li atemorir.


Fins als africans tenen estratègies calculades; i encara més si creuen posseir poders sobrenaturals; es va dir EL VAGABUND a si mateix.


Tots les tenim i les emprem; i a l'utilitzar-les, no ens adonem de les seues conseqüències; ja siguen favorables o pernicioses.


En un món aparentment obert a la veritat, teòricament immaculat i impol·lut de latent dignitat, suposadament clar i brillant i certament atzabeja, banyat per les marees incessants d'una aigua de riu immens, incorrupta i àcida al contacte amb la veritat, fumejant i corrosiva; trobar‚ la mirada esgarrifosa i cega de la realitat més espantosa...de la misèria covard...de l'ocultisme lluent...li va fer rebaixar-se a l'estatus de l'agenollat, del compungit, del miserable encantat per la tossudesa del malvat conductor d'ànimes i d'esperits, del sacerdot inquisidor d'ànimes.


PARE- Has posseït a la meua filla i per tant és teva.
Li has trencat el manto reial i impenetrable; PERÒ HAS DE PAGAR EL PREU.
VAGABUND- De què m'estàs parlant ?.
Tu ja saps que et lleve una boca més per a menjar.


Aparentment aquestes frases van ser les que van precipitar el desenllaç.


Tota dona, és com un piano, a vegades xicotet, molt poques; no obstant això, en la majoria de les ocasions és il·limitat i tan complex, infinit, això sí; molt musical, però tan gran que resulta inabastable al ser humà home; i quan toques una tecla, que mai t'imagines quina puga ser; esclata la bomba atòmica de la feminitat, de la venjança, del desdeny, de l'odi més íntim i infernal; satànic.
Les seues conseqüències són inimaginables en un humà home, que no està habituat a eixe tipus de deflagració.
Algú pot habituar-se alguna vegada a la desbandada vital en tots els ordes, causada per la radiació en estat pur i violent ?.
El que es troba més pròxim a l'artefacte explosiu, queda fet miquetes volàtils; que s'esfumen per sempre, i tota la resta es crema o queda indeleblement marcada per a si o per a la seua progènie, fins al final dels temps.


CLARA- És que jo només represente un figa i una boca ?.
Què sóc per a tu PARE ?... tal vegada una criada ?.
I per a tu VAGABUND una nina lleial que només servix per a donar-te plaer ?.
Els missioners d'occident em van dir que anant allí; podria ser una miqueta més del que ací sóc. UNA PERSONA.
Alguna vegada he representat una cosa per a tu ?. Va alçar els dos braços amb ira i va assenyalar els dos humans hòmens que es trobaven en l'estança amb ella.
PARE- Eres el tot en aquesta llar. La mare dels teus germans, l'essència de la casa…des que ta mare va morir.
CLARA- Has arribat alguna vegada a sentir que sóc humana com tu; com vosaltres ?. Va mirar al vagabund amb pesar i un poc de complicitat.
Vas pensar en algun moment que sóc un ésser viu com tu; com vosaltres ?. I que com tu; com vosaltres; necessite amar, gojar, gaudir, VIURE…


Els gossos i els xacals van començar a vociferar en la proximitat i en la distància, gestant una simfonia a dos orquestres racials i culturals distintes; per a sopranos llunyanes; per a barítons pròxims; per a clarinets i trompes; violoncels i contrabaixos.


Una estella del dolor de LLUM CLARA es va incrustar en el cor del VAGABUND i va fer sagnar els seus sentiments fins a tal punt que només va arribar a veure un gegantí matxet per a desbrossar la selva impenetrable.


El va agafar sense pensar més i sense mediar paraula d'una arpada de comprensió, va obrir la faixa muscular abdominal del seu sogre fetiller per damunt del melic d'aqueste.
Els budells van començar a esvarar-li al PARE per entre les mans de xocolata i maduixa, com a colobres embogides, la merda se li escorria per entre els dits d'ungles pàl·lides, com el fang negre a un canterer; la pudor ho infectava tot, com un pou cec al ser obert, el dolor s'apoderava de l'escenari i la mort amb les seues llargues arpes assedegades començava a bressolar el nou bebé canalitzant-lo cap a les seves aigües.



COCOBOLO ESPAÑOL TM