Cercador
Lliris
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
Amada d'ofici
sincera extravagant que em cau al damunt,
les teves mans esquincen
si no ungles a la pell, intel·lectual destruït,
bifurcacions als dits que em creen camins
i més vida,
la soga m'aviva els ulls
un per un,
funerals deserts de llàgrimes
que el plor no reneix i de fons,
cançó de bressol
insomne.
Si al menys em tingués aquelles flors grogues
ben arrelades a prop del pit!
damunt el glaç greix i neu de capa blanca
com un pastís de noces,
acabat d'estrenar.
He vist una esquerda a la pell
i m'han vingut ganes
d'entrar-hi per somni,
convit a l'amada
insatisfeta d'un altre ha vingut
per mi,
trobada casual i càlida benvinguda.
Braços creuats amb exercici de solitud.
Lliris, lliris, i llavis sedats amb massa malaltia.
Batecs estripats.
Ofecs i respirs.
Com el repòs del meu son,
tot és de joguina.
Comentaris
-
Lliris de mots[Ofensiu]gypsy | 14-02-2007 | Valoració: 10
glaçats milady, durs i aspres malgrat la delicadesa imposada. Aquest turment interior que mai no descansa i tu aboques en les paraules, com una catarsi, com un alliberament suau del dolor emmagatzemat dins nostre.
Com sempre, un trasbals, llegir-te, un trasbals que em fa adonar que encara sóc viva i sóc capaç de sentir.
petons de llum, com els teus versos que cercant pels laberints obscurs albiren una espurna d'esperança.
petons!
gypsy -
Profund[Ofensiu]Frida/Núria | 08-02-2007 | Valoració: 10
No em sento capaç de comentar-lo, per més bé que ho volgués fer, no em sabria expresar. Només puc dir que no tinc paraules en aquest moment.
T'he descobert a rel d'un comentari que has fet en un dels meus diguem escrits. Et seguiré llegint.
-
com la veu preciosa d'un ocell pres[Ofensiu]l'home d'arena | 07-02-2007 | Valoració: 10
Amada d'ofici, insatisfeta d'algú altre...
Qui és aquesta que és de tots - i de ningú- només per néixer? Qui, què pica ací i allà, sempre insatisfeta? Qui, sempre familiar, ben coneguda? Qui, que ens alimenta i afama alhora? Qui, que només podem convidar entrant al somni?
Tot és de joguina. I ella?
SALUT i un bes, lady. -
res[Ofensiu]jaumesb | 07-02-2007 | Valoració: 10
és joc i tot ho és
Valoració mitja: 10
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
88316 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson