LLIBERTAT

Agemolit en un cau de roques sento la teva força
que sacseja els arbres
i el plany de les branques que volen viure.
Unes besses grinyolen esquinçant-se del tronc
com gegants desmaiats,
les fulles es desesperen per trobar el sotabosc
i les pinyes esberlades voleiant sense pinyons.
Un plançó de marfull
es gronxa vinclant-se fins arran del romaní,
de tant en tant un llampec encén la foscor
i veig vaixells de núvols
grisos que naveguen per un mar d’estels.
Em sento com la pols del camí i amb la més
gran joia dins el cor
per ser al mig del bosc i d’aquests udols que
envolten la carena, sóc viu i m’abraço a la tempesta.
Aquesta nit dormiré
amb l’estimada llibertat i ens acotxarem
amb llençols de vent.