Cercador
Lleugera d’equipatge
Un relat de: Magda Garcia- Compartir:
La finestra reflectia la seva imatge dins del vagó. Les seves formes arrodonides. Era negre nit i fora només es veien llums. El tren s’apropava a l’estació de Sants i cada segon que passava, sabent que tornava a casa molt més relaxada, la feia sentir força satisfeta del viatge. Més alleugerida que abans de marxar.
Havia suggerit viatjar fora de l’àrea metropolitana perquè els darrers temps s’havia sentit massa carregada de responsabilitats i necessitava fer una aturada. S’havia sentit aclaparada. Amb molta pressió a les seves espatlles. Tot li acabava recaient a ella. Portava el pes de tota la família amb la càrrega que això li comportava a nivell físic i emocional.
Ara, en canvi, tornant d’aquesta sortida en la qual havien pogut parlar tranquil•lament, satisfets amb la descoberta de nous paisatges i de viatjar tots junts en tren, havia aconseguit que la seva parella i els seus fills acceptessin portar les seves pròpies motxilles enlloc de carregar-ho tot ella com sempre abans havia fet. Enfocava la nova etapa de manera més equilibrada.
Certament, com a bona motxilla que era, flexible i pràctica alhora, aquest pas endavant en la dinàmica familiar la feia sentir molt millor.
Havia suggerit viatjar fora de l’àrea metropolitana perquè els darrers temps s’havia sentit massa carregada de responsabilitats i necessitava fer una aturada. S’havia sentit aclaparada. Amb molta pressió a les seves espatlles. Tot li acabava recaient a ella. Portava el pes de tota la família amb la càrrega que això li comportava a nivell físic i emocional.
Ara, en canvi, tornant d’aquesta sortida en la qual havien pogut parlar tranquil•lament, satisfets amb la descoberta de nous paisatges i de viatjar tots junts en tren, havia aconseguit que la seva parella i els seus fills acceptessin portar les seves pròpies motxilles enlloc de carregar-ho tot ella com sempre abans havia fet. Enfocava la nova etapa de manera més equilibrada.
Certament, com a bona motxilla que era, flexible i pràctica alhora, aquest pas endavant en la dinàmica familiar la feia sentir molt millor.
Comentaris
-
ser motxilla[Ofensiu]Atlantis | 18-05-2022
qui no s'ha sentit motxilla alguna vegada? cal repartir pes.
Ben escrit. -
La motxilla i la càrrega.[Ofensiu]SrGarcia | 16-05-2022
Com sempre, un relat amb sorpresa. Aquí parla una motxilla, però també es parla del repartiment de la càrrega. Segur que venien de Reus.
l´Autor
220 Relats
697 Comentaris
101560 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).
1er Premi de Redacció Manuel Molas del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges de Sarral (Conca de Barberà) en 3 edicions: XXXI (2026), XXVIII (2023) i XXVII (2022). També vaig obtenir el 2n Premi en l'edició XIX (2024). Relats: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023), "La descoberta de Sarral" (2024) i "Acollit a Sarral" (2026).
3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.
Finalista al IX Concurs Literari Relats Eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps", publicat dins del llibre "Fermentació espontània i altres relats" editat per Edicions i Propostes Culturals Andana (2026).
Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.